Científics estudien el canibalisme d'un personatge real de Dante

El juny de 2001 un grup d'arqueòlegs i forenses van obrir les tombes d'una de les capelles de l'església de San Francesco de Pisa, on es pensava que reposaven el comte, els seus dos fills i dos néts.

Ugolino, comte de Donoratico, va néixer a començaments del segle XIII i era un dels nobles que ens recorda les lluites entre güelfs i gibelins, dos moviments que a la Itàlia d'aquesta època representaven posicions contraposades respecte del paper de l'Església Catòlica, aquells clarament a favor del seu poder polític.

Nascut en una família gibelina, el comte Ugolino va canviar de bàndol en 1275 en pactar la presa del poder a Pisa amb Giovanni Visconti, del partit güelf, fet que li va permetre anys després convertir-se en senyor de la ciutat.

El 1288 els gibelins es varen rebel·lar i varen acabar amb el domini rival, i el comte Ugolino va ser reclòs en una presó a la torre pisana de Muda, al costat de dos dels seus fills i de dos néts, amb la pena de deixar-los morir de gana, el que va ocórrer l'any següent.

Aquí comença la llegenda, que apunta que el vell comte va sobreviure més temps perquè es va alimentar amb la carn dels seus descendents. La idea, ja difosa, va ser popularitzada per Dante Alighieri, que en un dels cants de la Divina comèdia, al seu passeig per l'Infern, parla d'Ugolino i en diu: «la bocca sollevó dal fer pastura» (traduïble com: la boca va retirar de l'aliment cruel)», el que molts estudiosos han considerat una al·lusió a un presumpte episodi d'antropofàgia.

Durant gairebé dos anys i mig un equip coordinat pel professor Francesco Mallegni, de la Universitat de Pisa, ha treballat amb les restes trobades a la capella, amb nombroses anàlisis que, en primer lloc, han permès constatar que els enterrats eren, en efecte, Ugolino, els seus fills Gaddo i Uguccione i els seus néts Nano i Anselmuccio.

Per a això s'han basat en la dada rellevant de l'edat dels morts, ja que sabien que Ugolino va morir entorn dels 80 anys, que els seus fills eren uns cinquantins i que els néts eren en els vint. Les tasques han permès donar una cara a Ugolino, ja que s'ha tret un motlle del seu rostre i també han fet possible respondre a la gran pregunta que va portar a obrir la tomba: fou un caníbal el comte Ugolino?