Mor Sabes de Mutalasca (531)

Acudeixen a les seves exèquies nombrosos bisbes i, també, molts ermitans vinguts de tot l'Imperi bizantí. Tenia aleshores noranta-dos anys i se li atribuïen tota mena de miracles. Les seves relíquies serien després conduïdes a Venècia, per a rebre gran veneració per part de les generacions posteriors. Nascut a Mutalasca el 439, fill d'un oficial dels exèrcits de l'emperador, Joan, i de Sofia, una noble, visqué amb ells fins a l'edat de cinc anys. Fou llavors que essent enviat Joan a sufocar una revolta a Alexandria, seguit per la seva muller, fou deixat Sabas sota la tutela d'Hezmies, el seu oncle matern. Tanmateix, a causa de desavinences familiars, aquest es va desfer del menut i el dugué al monestir de Flavià, a una llegua curta de Mutalasca. Els monjos s'ocuparen aleshores de l'educació de la criatura. Havent agafat un dia una poma d'un arbre de l'hort sense permís dels seus superiors i havent-lo reganyat fortament, decidí, des de llavors, alimentar-se mínimament, només amb la ració necessària per a sobreviure, i així, amb aquestes conductes de mànega tan estreta, arribava a l'edat de divuit anys, essent l'admiració de tot el monestir. L'any 457 visitava Terra Santa i els deserts de Palestina, passant després tot un hivern en el monestir de Sant Passarió, i després, d'allà, al de Lutini, a quatre llegües de Jerusalem. Passat un temps, desitjant més solitud, es retirà a una cova, on va voler dedicar-se a la meditació i la pregària. Llavors anà al monestir de Sant Teoctiste havent els monjos decidit de dur una vida sense tanta penitència, no trigaria a abandonar-lo per a fugir a la vora del riu Jordà, per a viure al costat de Sant Jeràssim. Allà va fer molts deixebles i s'hi edificà una església.

Retornant als detalls de la seva mort, conta Croiset: «Trobant-se en el despatx de l'emperador, i veient que havia arribar l'hora terça, s'aixecà per a resar-la. El monjo Jeremies, que l'acompanyava, li demanà si sabia on estava i el sant li respongué: Pensa que és l'hora terça i Déu em vol tenir en una altra part, no aquí. Caigué aleshores malalt i va saber que venia la seva mort. El patriarca el visità, i manà que el duguessin a una casa més confortable. Tanmateix volgué tornar a la seva cel·la, on morí entre els seus deixebles i germans».

Una figura doncs ascètica i eremítica que recorda Sant Antoni i altres monjos singulars d'aquella primera època, quan Palestina era majoritàriament cristiana.