TW
0

Les noves tecnologies i la reflexió al seu voltant durant molts d'anys centren la gran majoria dels articles que el catedràtic de la Universitat de les Illes Balears i conseller de direcció de Diari de Balears, Llorenç Valverde, ha publicat en aquest rotatiu. Ara, bona part d'aquests escrits i altres de provinents de diferents mitjans han estat publicats per l'editorial Hiperdimensional en la seva col·lecció El Sostre Pla, amb el títol de La seducció de les noves tecnologies.

El text es va presentar ahir en societat al Centre de Cultura de Sa Nostra en un acte en el qual participaren Ricardo Galli, professor de sistemes operatius informàtics de la i el periodista Andreu Manresa, delegat del diari El País a les Illes Balears.

El llibre ja és al carrer i durant les primeres setmanes ha aconseguit un bon èxit de públic i de crítica. «Jo n'estic molt content, perquè és el primer llibre d'una editorial nova i se'l veu i la gent en parla i en continuarà parlant».

Universitat de les Illes Balears

Valverde va explicar que aquest volum és «un exercici de reflexió de molts anys amb els articles publicats a Diari de Balears des de 1998, i amb altres de més esporàdics, per intentar veure què són i com ens canvien les noves tecnologies. La gent considera la cultura i les noves tecnologies com a oposades, però s'oblida que sense tecnologia no hi hauria cultura, perquè la parla, l'escriptura i la comunicació són tecnologies. Moltes de vegades la tecnologia ens arriben per les coses negatives vinculades amb ella. Així, coneguérem internet gràcies als pederastes, i no com una eina magnífica, i per això començaren aquests articles al voltant de les noves tecnologies».

Un altre dels fets que el professor va destacar és que els articles es poden llegir per separat sense perdre'n el fil, però també amb un sentit unitari. «La gent diu que hi ha una història desenfadada, contada amb capacitat per a la ironia i jo crec que parl com escric, o bé al revés».

Així mateix, Valverde aprofità per fer una clara reivindicació a favor de la unitat de la llengua i va dir que «em sent molt desvalgut de veure com pot la ingorància fer aquestes coses. Per tant, jo crec que estic fent una feina de resistència, que és parlar del que sigui en català. Això en l'actualitat té més valor que mai», assegurà el catedràtic.