22/11/03 0:00
TW
0

CATALINA OLIVER. Palma.
Els castellers de Mallorca partiren ahir cap a Terrassa per participar a la Diada dels Minyons. Segons el cap de colla dels mallorquins, Josep Mayol, «és una de les tres millors diades castelleres. És un honor per nosaltres anar-hi perquè és un dels llocs més festius. Un honor i també una responsabilitat, perquè el que feim és representar Mallorca». Els castellers de Mallorca actuaran avui a la plaça de l'Ajuntament de Terrassa a les nou del vespre. Intentaran castells de «gamma de set i mig», és a dir, que són de set altures i el mig és perquè s'hi afegeix un poc més però no s'arriba a les vuit.

«A Terrassa farem un quatre de set amb agulla, l'agulla és un pilar central i a l'hora de desmuntar el castell, primer es desmunten les parets», digué el cap de la colla. També ens explicà que estan preparats per fer un 5 de 7 i un 3 de 7 aixecat per davall, al revés d'un castell normal perquè tot ell va aixecat per braços. L'«acutxador» Sebastià Amengual, de sis anys, ens explicà que «no cauré perquè m'agrada molt fer castells». A aquest nin ja es veu que li agrada trepar perquè fins i tot de viatge se n'ha de dur el seu ninot que és Spiderman. Crida l'atenció.

Marta Cárceles, amb 14 anys, fa de «dos», i ja té experiència perquè és una de les més veteranes, ja que fa set anys que s'hi dedica. El motiu del perquè li agrada aquest món és «per fer amics i perquè és divertit». Carmina Obrador Viel, de 12 anys, ens conta que ella no fa tant de temps que s'hi dedica, «fa un any i mig que som de la colla, i m'agrada perquè conec gent i viatjam». Les «enxanetes» són Marina Soler i Enric Adrover, de vuit anys. Aquests són els més petits de la colla de castellers, però en total són un grup d'entre 140 i 150 persones.

La colla de Castellers de Mallorca varen començar l'any 1997 i duen ja sis anys dins el món casteller «amb la dificultat que a Mallorca no n'hi ha costum, però hem anat creixent perquè començàrem essent vint persones i ara ja en som 140 de compromeses», diu Mayol. Algunes vegades se'ls ha associat amb el catalanisme. «Sí, perquè tothom intenta cercar l'arrel de les coses. Però en realitat el seu origen prové de València, del ball de valencians».

Aquest ball consistia a pujar unes persones damunt les altres. Era un acte purament religiós, que es realitzava dins l'església el dia de la patrona. A poc a poc s'estengué a la comarca del Baix Camp i al Penedés, i allà va esclatar el fenomen casteller, per això es pensa que és català. Les dates d'origen «es remunten a finals del segle XVIII o principis del XX, essent el fenomen ja molt semblant a l'actual», diu Mayol. Sabem que, abans de la Guerra Civil existeix una documentació gràfica en què apareix ja una colla castellera.

L'avantatge és que tothom té cabuda dins una colla castellera, perquè els protagonistes no sols són els que coronen el castell, sinó que amb entrenament es pot començar a qualsevol edat. És tan important per a la colla que funcioni tan bé la pinya com el tronc i també la canalla, que són els encarregats de coronar els castells.