La política editorial catalana entre el 1939 i el 1962 i la
relació de Francesc de Borja Moll amb el món acadèmic centraren les
dues darreres conferències del Congrés Internacional Francesc de
Borja Moll, i que foren pronunciades, de manera respectiva, per
Joaquim Molas i per Aina Moll. El simposi va tenir un colofó de
pinyol vermell quan el pianista Joan Moll, fill del lingüista,
oferí un concert a l'auditori del Palau March basat en Les músiques
de Francesc de Borja Mol.
El doctor Molas va ser l'encarregat d'obrir foc amb una llarga
exposició en la qual mostrà el seu art en la retòrica i que va
agradar molt als assistents. Molas començà la seva conferència
explicant que els anys 39 i 62 són dos anys decisius en la política
editorial. «En el primer cas, perquè hi ha un canvi radical del
panorama anterior amb la victòria de Franco. En el segon cas,
perquè hi ha un punt d'inflexió marcat pel sorgiment d'Edicions 62
i d'Aimar-Proa i perquè s'acaba la tasca deDiccionari
Català-Valencià-Balear.
L'estudiós català també va explicar que, en el marc d'aquest
període, hi ha dos anys decisius: el 1946, en què com a
conseqüència de la victòria aliada a la Segona Guerra Mundial el
règim s'ha de resituar en un món nou «i dóna els primers permisos
per publicar»; i el 1954, en què arran dels acords del 1953 amb els
EUA i amb la Santa Seu ha d'afluixar una mica. «És també l'any del
naixement de la Biblioteca Raixa».
Molas remarcà que entre el 1939 i el 1946 hi hagué molta
d'edició en català a l'exili. «A l'interior ens trobam amb
publicacions clandestines i amb edicions d'autor, bàsicament de
poesia i llibres de bibliòfil». La gran majoria de volums s'havia
de vendre amb «dades falses a les llibreries de vell». Des del
1946, es comencen a donar els primers permisos per publicar, però
s'hi prohibeixen els assaigs, les traduccions i la literatura de
gran consum. «Llavors, feia falta reinventar la indústria editorial
amb tota la seva maquinària, restablir lligams amb el passat, la
recuperació d'un públic pendent i arribar a un públic nou i
aconseguir més atenció dels mitjans de comunicació».
En la part final de la intervenció, Molas va analitzar el paper
del Moll editor i va assegurar que la Biblioteca Raixa, amb els
seixanta volums que va treure al carrer fins el 1962, «es marca uns
objectius ideològics i estètics que són una síntesi de la
literatura catalana de l'època. La col·lecció se centra en la
novel·la i l'assaig i s'hi pot veure una aposta clara per publicar
autors joves que després influiran, anys més tard. Estèticament és
una col·lecció eclèctica, amb autors ben diversos».
Per la seva banda, en la seva conferència Aina Moll va ressaltar
la feina pedagògica realitzada pel seu pare i la seva «preocupació»
per conservar la «unitat de la llengua, evitar la segregació i
ensenyar un model de llengua a les Illes» que els servís per estar
«en contacte amb la literatura catalana». Moll va definir
l'activitat del seu pare «com una mescla d'acció cívica i de foment
concret de la universitat». Per acabar, la filòloga va destacar que
allò que pretenia el seu pare era «aconseguir una llengua catalana
unitària sense problemes i que recobràs el pes que tenia a l'Edat
Mitjana».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.