Mor l'embriòleg Kovalevsky (1901)

Miquel Ferrà i Martorell22/11/03 0:00

Mor a Sant Petersburg el científic rus Alexander Onufrijevitx Kovalevski, que podríem considerar com el pare de l'embriologia moderna. Havia nascut el 1840 a Dunaburg Daugavpils i, com molts dels estudiants russos de bona casa i del seu temps, s'educà a Alemanya, per cursar les matèries científiques a les prestigioses universitats de Heidelberg i de Tubinga. Després fou nomenat professor a Sant Petersburg i en el camp de la investigació fou deixeble de Haeckel, partidari de l'evolucionisme. Per això, Kovalevski fou l'introductor del darwinisme a Rússia i en els anys 1870, com diu Asimov, les seves acurades investigacions salvaren la llacuna entre vertebrats i invertebrats.

Estudià, primerament, el desenvolupament embriològic, ja que com el seu mestre Haeckel creia que l'embrió segueix la línia evolucionaista, i n'investigà les semblances a través de la gran diferència que divideix els principals grups de la fauna. Ja el savi Remak havia assenyalat que els embrions vertebrats desenvolupen tres capes germinals, cada una de les quals dóna lloc a un grup específic d'òrgans. Kovalevski seguí el mateix camí i pogué demostrar que aquestes tres capes germinades eren també presents en els animals invertebrats. Dirigí llavors els seus estudis vers els anfioxos i membranosos no vertebrats, exposant que els primers tenien notocordi i els segons també, almanco en el seu estat larvari, cosa que s'esdevenia en altres castes de cucs. Els vertebrats posseeixen notocordi en estat embrionari. D'acord amb tot això, Kovalevski féu notar l'existència d'una soca esquemàtica, la dels cordats, que en la seva gran majoria són vertebrats, però també part dels invertebrats. Tot plegat era dirigit a demostrar que no existia la gran línia divisòria fins aleshores explicada pels científics i que la vida era una unitat bàsica, diferenciada en divisions i subdivisions més grans o més petites, a causa dels canvis fets molt a poc a poc en èpoques indefinides, i de cap manera no es podia mostrar el quadre dels animals com una sèrie d'espècies immutables i separades eternament.

L'embriologia, com a part de la biologia que tracta de la formació i el desenvolupament de l'embrió en les plantes i els animals, ja havia atret l'atenció dels grans savis de l'antiguitat, però les experiències de Darwin suposaren un nou camí en aquesta branca d'investigació. Tots som diferents i tots som germans. La vida només és una, aquella esfera dins la qual ens trobam tots, com les petites peces d'un rellotge gegantí. I en el centre de tot això es batega l'embriogènia, aquesta sèrie de formes per les quals passa un organisme des de l'ou o l'espora fins a l'estat adult. Tot un univers de misteris i descobriments.