Pere A. Serra va pronunciar la seva lliçó inaugural davant un auditori que va omplir a vessar la seu de l'Acadèmia a Can Campaner i que estava molt atent.
| TOMÀS MONTSERRAT.

TW
0


Les relacions entre la música i la pintura centraren ahir la lliçó inaugural del curs de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. El seu vicepresident, Pere A. Serra, va ser l'encarregat de pronunciar aquesta lliçó i ho féu repassant al llarg de la història la relació entre les dues arts, per després concretar en exemples de les arts plàstiques mallorquines o creades a Mallorca.

Pere A. Serra començà amb Joan Miró i explicà que «la música contemporània ha visitat sovint el món de Joan Miró, cercant afegir-hi uns ecos sonors i d'extreure'n alguns dels sons preciosos que recorren les obres del pintor, i el mateix Joan Miró, que no concebia les arts sinó com expressions complementàries d'una mateixa sensibilitat, va explicitar la seva voluntat d'inserir color i grafismes en interesseccions musicals».

Serra també va dir que «crec que seria en el segle passat quan aquesta relació es faria més perceptible. Detectam fàcilment una mateixa actitud en unes certes maneres d'entendre el jazz i unes certes maneres d'entendre la pintura abstracta. Segons Kandinsky, la pintura pot desenvolupar la mateixa energia que la música. Ara seria el moment de recordar que la música és la més abstracta de totes les arts».

Pere A. Serra ressaltà nombrosos noms de les arts vinculats a Mallorca en algun moment per fer la seva exposició i per remarcar com música i pintura s'havien interrelacionat. Apareixeren exemples com Ricard Anckermann, Pere d'Alcàntara Penya, Hermann Bruck i Erwin Bronner, Guillem Ferrer Puig, Bonet de Sant Pere, Joan Bauçà, Santiago Rusiñol, Anglada Camarassa, Manolo Mompó, Aleix Llull, Joan Bennàssar, Miquel Morell, Salvador Mayol, Blanes Viale, Francisco Bernareggi, Maties Quetglas, Narcís Puget, Josep Coll Bardolet i tants d'altres.

«Aquest miracle reiterat de la unió indissoluble de l'home amb l'instrument es produeix en infinitat d'obres d'art, també, en el nostre país. La simbiosi, però, no l'he poguda veure mai tan completa com en una obra de Juli Ramis titulada El violoncel·lista».

Pere A. Serra també va destacar que «per més que cada art tengui la seva especifitat, de vegades la música i la pintura poden generar sentiments, emocions, si no igual, sí de naturalesa anàloga. Les emocions que desperta en nosaltres la música, de vegades es confonen i tot amb les que emanen de la pintura. Cada art té la seva poètica, és ben cert, però de vegades juguen a confondre els nostres sentits. Quan ho aconsegueixen, ens procuren un plaer íntim, intens, que s'assembla molt a aquell estat que solem designar com plenitud, un estat que es mostra tan esquiu en la vida de les persones».

Després de la lectura de la lliçó inaugural, Serra va obrir un torn de preguntes centrada en el museu d'Art Contemporani de Palma Es Baluard. En aquest sentit, explicà que «la primera sala contendrà obres de pintors de final del segle XIX i principi del XX, amb Rossiñol i Anglada Camarasa entre els representats, els clàssics». Afegí que «qualsevol museu que tengui il·lusió i inquietud ha de tenir una bona biblioteca». L'acte d'inauguració del curs el tancà el president de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, l'escultor Jaume Mir. En el discurs, va recordar l'antic president, ja difunt, l'arquitecte Antonio García Ruiz, de qui destacà que «ha estat un president amic, cordial i dialogant».