El director insular de Cultura del Consell Insular, Josep Lliteres, va presentar ahir el treball d'investigació etnomusicològica Les tonades de feina a l'illa de Mallorca, que analitza aspectes desconeguts de la música tradicional mallorquina.
L'estudi ha estat realitzat per dos joves investigadors llicenciats en musicologia, Francesc Vicens Vidal i Antònia Maria Sureda, i ha estat dirigit per Jaume Ayats, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Jaume Ayats va destacar el fort grau de supervivència d'aquestes cançons en la memòria col·lectiva de la gent dels pobles de Mallorca, «malgrat el fet que els enormes canvis que ha produït la influència del turisme i la vida moderna en l'àmbit rural», va dir.
Ayats va assegurar que l'estudi, que ha suposat nou mesos de treball, s'ha realitzat «a temps, encara que la majoria d'aquestes cançons s'estan perdent», i va aclarir que el treball no estava acabat i s'havia de continuar ampliant.
Per a la realització del treball, els investigadors van entrevistar 70 persones de diferents pobles de Mallorca i es van inspirar en estudis anteriors, com eCanconer d'Antoni Noguera, el de Jossep Massot Planes, i fins i tot, en eDie Balearen, de l'arxiduc Lluís Salvador.
La investigadora Antònia Maria Sureda va afirmar que, «a la Mallorca tradicional, les cançons no s'associaven al lleure, com ho fan avui dia, sinó al treball al camp o a les tasques quotidianes i, d'aquesta manera, l'estudi de les Tonades de feina permet una anàlisi social i de gènere».
Malgrat el fet que a tota Mallorca hi ha «tonades» comunes, segons va explicar Francesc Vicens, «el tipus de cançó popular permet realitzar una divisió de l'illa en tres zones: el pla, el sud i la serra de Tramuntana».
Aquesta divisió s'estableix segons els diferents conreus característics de cada zona, de manera que «a Binissalem són freqüents les cançons de verema i al nord les de la recollida de l'oliva», va assenyalar Vicens.
Com a resultat de l'estudi, els autors han realitzat una memòria i han lliurat al Consell de Mallorca 30 discs compactes en què hi ha gravades unes 900 cançons, que formaran part de l'Arxiu de So i Imatge de la institució per a la seva consulta pública.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.