Parlàvem ahir de la tragèdia de la guerra d'Indoxina francesa i del drama de Dien Bien Phu, on tants d'homes hi deixaren la pell i que va fer famós aquell punt fortificat asiàtic. Entre novembre del 53 i maig del 54 es comptaren, per part francesa, mil dos-cents noranta-tres morts, quatre mil sis-cents ferits i mil sis-cents noranta-quatre desapareguts.
El fracàs del general Navarre, cap de totes aquelles tropes, causà una fonda impressió a París. Record que molts llibres de text de l'època, a França, ja des del parvulari, deien que «les deux colonies plus belles de la France sont l'Indochine et l'Algerie».
En tornaren vuit-cents vuitanta-cinc, que foren repatriats directament. Setanta-vuit aconseguiren fugir de les columnes de presoners dels Viet Minh. Dels trenta-set mil presoners del Viet Minh només en retornaren a ca seva uns onze mil. En resum, l'escorxador del que parlàvem ahir. Malgrat els suïcidis dels oficials bojos, desesperats i vençuts, el general Navarre, que va rebre dins una preciosa caixa lacrada una pistola amb una bala a la recambra i tramesa per altres oficials que consideraven la derrota com un gran deshonor, va dir a un periodista:
«En cap cas havia jo de suïcidar-me. A més d'altres consideracions, el meu suïcidi hauria significat el reconeixement de la meva culpa i l'absolució dels altres implicats. Són plenament responsable de Dien Bien Phu i del que allà s'ha esdevingut. Però no me'n sent culpable».
Un dels episodis que causaren més commoció, segons conta l'historiador Francisco de Sepúlveda, fou el del sergent Abderrahman Ben Salem, de Tiradors Argerins, que arribaria a ser amb el temps tinent coronel de l'Exèrcit d'Algèria. Aquest home, ferit a Dien Bien Phu, havia estat evacuat a Hanoi i assabentat de l'atac definitiu que preparaven els Viets sobre aquella important posició, fugí de l'hospital i s'amagà dins un dels camions que sortien cap a la fortalesa. Allà prengué el comandament d'una secció en el punt anomenat «Gabrielle» i el capturaren en caure aquesta el 15 de març. La columna de presoners havia de travessar un camp totalment minat. Tot veient la por dels algerians, un oficial comunista els va ordenar que anassin caminant un rere l'altre sobre els cadàvers del Viet Minh que cobrien la terra. Anderrahman, que anava al cap de tots, s'aturà en arribar al davant d'un soldat enemic que, amb les butzes fora i moribund, el mirava espantat. Però l'oficial vietnamita li digué en francès: «Segueix endavant i passa-li per damunt. Aquest ja ha complit amb el seu deure i ha donat tot el que podia donar».
I és que els Viet Minh no miraven amb el mateix odi els francesos metropolitans que els algerins colonitzats. Sabien molt bé que tard o d'hora, aquells musulmans, es llançarien igualment a la conquesta de la seva independència.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.