El reverend Rochecliffe i el peix (1685)

«El doctor Rochecliffe obtingué grans ascensos en la seva carrera eclesiàstica, com a recompensa de la part activa que prengué en la controvèrsia contra els puritans, i la seva obra titulada Malleus Haeresis fou considerada per tothom com un cop decisiu, amb excepció dels seus destinataris. Aquesta obra li valgué a l'edat de trenta anys la rectoria i el càrrec de capellà de Woodstock, i li donà, després un lloc distingit en el catàleg del famós Century White; però les seves opinions li feren perdre la parròquia i això fou quan els presbiterians obtingueren el poder, que conservarien durant molt de temps. Durant la guerra civil fou capellà del regiment de Sir Henry Lee, al servei del rei Carles, i conten que més d'una vegada va combatre com un soldat més, donant proves d'extraordinària bravesa. En l'època del cop d'Estat, el savi Rochecliffe prengué part activa en totes aquelles accions que es feren per a restaurar la monarquia, i fou tanta la seva gosadia, el seu ànim, la seva audàcia i la fondària de la seva visió política, que en aquells temps, de tanta tempesta i agitació, era considerat com un dels més ardents i valerosos partidaris del rei; però, dissortadament, quasi totes les seves maquinacions i complots eren descoberts. Hom assegura que el mateix Cromwell li suggeria algunes intrigues, mitjà pel qual es valia aquest astut general i polític per a provar la fidelitat de les persones i amics que no li inspiraven gran confiança, i que li servia per a descobrir, moltes vegades, les conspiracions que en contra seva tramaven els seus enemics, perquè creia més humà prevenir i desconcertar que no castigar severament. Quan es restaurà la monarquia, el doctor Rochecliffe recobrà el seu benefici de Woodstock, i fou més tard promogut en noves dignitats en l'Església, abandonant aleshores la política i les intrigues per la filosofia. Fou un dels membres constituents de la Reial Societat de Londres, i mitjançant la seva persona el rei demanà a la docta assemblea la solució del seu famós problema, és a dir: Per què si en un tassó ple d'aigua fins a les voreres, hi submergim un peix viu, no se'n vessa cap gota ni una?

El doctor Rochecliffe fou l'autor de la més enginyosa, la més sàvia i la més científica de les quatre solucions que es presentaren al rei, i es troba fora de tot dubte que aquest hauria vençut els seus companys, sense la tossudesa i obstinació d'un aristòcrata, home senzill i de poques llums, que insistí que les proves s'executassin en presència d'un públic nombrós... Malgrat les grans i infinites prudències que s'adoptaren per tal d'introduir el peix en el seu element natural, s'escampà l'aigua pertot arreu, restant així la fama dels quatre acadèmics tan malparada com el bell tapís de Turquia que cobria la taula on es realitzà tal experiència: mullat i fet malbé».