dBalearsPalma28/10/03 0:00
TW
0

Beryl Graves, la viuda del gran poeta anglès Robert Graves i editora de bona part de la seva obra poètica, ha mort als 88 anys. Una fractura de maluc patida el dia 7 d'octubre quan tornava a casa després d'haver contemplat la lluna, i les complicacions derivades de l'operació a tan avançada edat varen acabar amb la seva vida. Beryl Graves va estar acompanyada per la seva família fins al darrer moment i morí «serenament» en companyia de la seva filla Lucía.

Beryl Graves havia nascut a Londres el 22 de febrer de 1915 i havia viscut des del 1946 a Mallorca, on arribà amb tres dels seus fills: William, Lucía i Juan. Tomàs va néixer un parell d'anys després, quan el matrimoni ja estava instal·lat a l'illa.

Filla d'un advocat famós, conegué el seu primer marit a Oxford i el 1937 va veure Graves per primera vegada a França. La II Guerra Mundial els obligà a anar als Estats Units, on els dos se separen dels seus respectius cònjuges i s'enamoren. Primer visqueren a Devon i en acabar la guerra civil varen tornar a Deià.

Malgrat la dificultat de criar els fills petits, Beryl Graves es va adaptar a l'idioma i col·laborà en la traducció d'obres del castellà amb el seu marit. La família apuntà que tota la vida «havia estat simpatitzant de les idees d'esquerra», però que s'havia guardat les opinions per a ella mateixa.

Beryl Graves va veure com se li complicava la vida quan la seva llar es va convertir en un centre de peregrinatge per poetes, actors, escriptors i artistes, però el seu pragmatisme i el bon humor acabaren per fer que la situació sempre estigués controlada.

Quan els fills varen ser grans, va trobar temps per a ella mateixa, i la literatura i la llengua russa es varen convertir en la seva passió. De fet, viatjà en nombroses ocasions a aquell país per tal de reunir-se amb els traductors de l'obra del seu marit i hi travà amistat.

Era una dona que estava interessada per l'actualitat, i que també tenia un gran amor pels animals. La seva família recorda que «teníem uns moixos d'Abissínia, els gens dels quals encara es poden trobar en molts de moixos de Deià».

Quan el seu marit Robert Graves va morir el 1985, Beryl es va passar els vuit següents anys revisant i anotant tota la seva obra poètica, que va ser publicada en tres toms durant els anys 90, una de les majors aportacions al coneixement de l'obra de l'autor de La deessa blanca.

La família Graves també va explicar que «la nit que es va fracturar la cuixa havia sortit a contemplar la lluna, que estava quasi plena i que tenia una brillantor especial. Després de les operacions va morir plàcidament». El funeral en memòria de Beryl Graves se celebrarà avui a l'església parroquial de Deià a les 19.00 hores.