El faraó Ramsés I reposa ja a la terra que va governar fa més de 3.500 anys després que la seva mòmia tornàs a Egipte, d'on va ser treta fa més de 140 anys per una família de contrabandistes.
La mòmia va entrar al Museu d'Egipte, al Caire, amb honors de cap d'Estat, malgrat el fet que no existeix seguretat absoluta de la seva pertinença al faraó Ramses I, fundador de la XIX dinastia, que va marcar l'edat d'or de l'Imperi Nou egipci.
Els al·lots del col·legi del Museu, vestits com els seus avantpassats, van acompanyar la caixa, embolicada amb la bandera egípcia, mentre entonaven diversos himnes militars.
«Encara que no tenim proves al 100 per cent que la mòmia sigui de Ramsés I, els informes i els estudis arqueològics indiquen que és una mòmia real», va explicar l'arqueòleg egipci i director del Consell Superior d'Antiguitats egípcies, Zahi Hawas.
Acompanyat per Bonnie Speed, directora del Museu Michael C. Carlos d'Atlanta, on va romandre la mòmia els darrers anys, Hawas va descobrir el cos, que serà exhibit durant un mes i mig al Museu del Caire, abans de ser traslladat a Luxor, antiga Tebas, capital de la XIX dinastia.
«La tornada de l'herència cultural d'Egipte que va ser il·legalment treta del país és el gran somni de tots els egipcis», va assenyalar en un comunicat el ministre de Cultura, Faruk Hosni, que no va poder assistir a la benvinguda.
En mig d'una gran expectació i davant de desenes de mitjans de comunicació egipcis i estrangers, Hawas va relatar els detalls del rescat de la suposada mòmia de Ramsés I, treta il·legalment d'Egipte en la segona meitat del segle XIX.
«L'odissea de Ramsés I va començar el 1870 quan la família d'Abdel Rasul va aconseguir espoliar la seva tomba a la Vall dels Reis de Luxor (a uns 725 quilòmetres al sud del Caire)», va subratllar Hawas. «El 1871 va ser venuda a l'antiquari anglès Mostafa Agha, qui la va tornar a vendre al museu d'Art de les Cascades del Niàgara (Canadà), que la va adquirir sense saber que pertanyia a un rei», va continuar.
Aquest museu es va declarar en fallida el 1999 i va vendre tota la seva col·lecció -inclosa la mòmia- a un tractant canadenc, qui en no sentir-se atret per les antiguitats faraòniques se les va oferir al Museu Michael C. Carlos a canvi del pagament de dos milions de dòlars.
Un dels directius del museu va pagar un milió, mentre que la resta va ser reunida a través d'una col·lecta pública entre la població d'Atlanta, a la qual ara una frase al peu de la mòmia agraeix que l'«hagi regalat» a Egipte.
Recolzat en aquesta història i en diversos estudis fets pel museu «Michael C. Carlos», Hawas justifica que la mòmia pugui ser del propi Ramsés I.
Segons l'arqueòleg egipci, existeixen diversos indicis que proven aquesta teoria: Agha va ser el comprador de tots els tresors robats pels contrabandistes a la tomba de Ramsés I.
A més, els trets del rostre s'assemblen molt als de Seti I, el seu fill i successor, i pare del famós Tutankamon, la tomba del qual ha estat l'única real trobada intacta.
Així mateix, la forma de momificació i la postura de la mans, creuades sobre el pit, indiquen que es tracta d'un rei de l'Imperi Nou (1539-1075 abans de Crist).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.