TW
0

JOANA NICOLAU.Palma.
La mirada perversa de vuit artistes espanyols sobre l'adolescència és l'oferta que inaugura avui la galeria Horrach Moyà per al proper mes. Es tracta d'una mostra impulsada per Joan Morey a la qual hi prenen part Pau Arregui, Carles Congost, Albert Folch, Cova Macías, Silvia Prada, Pepo Salazar, Spastor i Daniel Riera. Diferents llenguatges, des del video documental, a la fotografia, instal·lacions o il·lustracions... són els eixos de l'exposició que sorgí a partir de dos anys de treball de Morey per a la revista Suite.

D'un seguit d'entrevistes, Morey seleccionà els vuit artistes ressenyats, alguns d'ells considerats detacats valors de la seva generació. La mitjana d'edat dels qui exposen va dels 25 als 32 anys. Un tret significatiu per a l'exposició en tractar-se d'una generació que ha viscut el marcatge de l'educació, els avanços tecnològics i grans canvis socials en un món força canviant i vertiginós que s'endinsava en la globalització. D'aquesta manera és com icones de les subcultures juvenils, al·lusions a pors, a modes, el consumisme, l'homosexualitat, Disney o la bellesa i crueltat de l'adolescència tenen cabuda en aquesta mostra.

Per aquest motiu, obsesions prolongades, nostàlgies de l'adolescència i altres comportaments juvenils en la cultura contemporània subtitulen l'exposició dedicada a l'edat perversa. Morey escollí aquesta temàtica en considerar que era força recurrent entre artistes de la seva generació. «Hi ha una espècie d'obsessió perversa i el màrqueting ha fet de l'adolescència un model, un estàndard, que li dóna molta volada», considerà Morey.

Dels vuit creadors que exhibeixen obres a l'Horrach Moyà, la visió més aturmentada i fins i tot violenta l'oferta Pau Arregui que, per exemple, en un vídeo estampa un moix mort contra una paret. Pepo Salazar es decanta pel comportament radical propi de determinades subcultures, però atorgades des d'un punt de vista experimental i racional. Silvia Prada ofereix una revisió crítica de l'actualitat en què el món de Disney es mescla amb ídols musicals, l'homosexualitat i el sexe en un món fashion i pop. En la mateixa línia es manté Albert Folch.

Congost s'adintra en una visió del cosmos i la comprensió del més enllà i l'espai. Daniel Riera, indaga amb un vídeo i diverses fotografies en l'adolescència vista amb nostàlgia a través del conegut model Benjamin. Es tracta d'un vídeo força interessant, en què el protagonista imita Belmondo en determinades seqüències fílmiques. Spastor irromp a l'exposició amb detalls de la seva moda i Cova Macias aporta en un documental testimonis de joves que revisen la seva adolescència.