Un epistolari inèdit posa de relleu la fascinació de Pla per l'obra de Moll

Es tracta d'un conjunt d'una trentena de cartes, escrites entre 1948 i 1979, en l'edició de les quals, prevista per al 2004, està treballant la filòloga menorquina Fina Salord, presidenta del Consell Científic de l'Institut Menorquí d'Estudis.

Salord destaca el paper d'«ambaixador i valedor» del Diccionari que assumí Pla a Catalunya, fins al punt que aconseguí una subvenció de 250.000 pessetes de Porcioles, el batle franquista de Barcelona. Aquesta aportació econòmica -recorda Salord per oferir una idea de la dimensió- és més important que l'efectuada per la Fundació Joan March. Com a curiositat es pot apuntar que el pare de l'edil franquista havia estat col·laborador del Diccionari.

Pla se sentí sempre molt orgullós d'aquesta intervenció, que no dubtà a qualificar com una de les més importants de la seva vida i, per ventura, una de les «poques coses pràctiques que havia fet». Segons explica Salord, en 1948, quan Josep Pla era a Mallorca per redactar la guia de les Illes i coneix Moll, tot d'una copsà «la importància del projecte» del filòleg i experimentà «un autèntic enlluernament» per la seva figura. Immediatament se'n convertí «valedor» a través de la tribuna que tenia a la revista Destino.

Aquest «enlluernament» fou mutu, tot i que en el cas de Moll, una mica més tardà. L'intercanvi epistolar documenta els intents que féu Francesc de Borja Moll per «fitxar-lo» per a les col·leccions Les Illes Balears i Raixa. Segons Salord, Josep Pla no s'atreví mai a formular una negativa explícita a les peticions del mallorquí.

La trentena de cartes que Moll adreçà a l'escriptor es conserven a l'arxiu de la Fundació Josep Pla. De les escrites per l'autor d'El carrer estret se n'han trobades deu a l'arxiu Alcover-Moll que fou adquirit pel Govern balear la legislatura passada. Els investigadors no descarten que en puguin aparèixer més.