Miquel Ferrà i Martorell22/10/03 0:00
TW
0

Aquest mes d'octubre visita la capital d'Espanya el rei de Siam i un conegut cronista, Araujo Costa, explica que «era un monarca fastuós, vestit a l'europea. Parlava a la perfecció francès, anglès i alemany. Essent infant tingué institutrius de la ribera del Tàmesis i un professor de ciències militars súbdit nord-americà. Era immensament ric i es contaven de la seva persona trets molt originals de generositat. Tot Madrid parlava del rei de Siam. Havia nom Xulalongkorn, molt europeu en la seva cultura i el seus vestits, però no tant en els seus costums... Allà, en el seu regne, gaudia d'un harem amb nombroses dones que li havien donat catorze fills. Es casà amb una germana seva, a la manera dels antics reis d'Egipte, sense excloure'n la famosa Cleopatra, que és ja una Làgida d'origen grec. Sobre el primer matrimoni de Xulalongkorn corre una història peregrina. La reina, germana i esposa del monarca, en un passeig per un llac, tingué la dissort que tombàs l'embarcació i s'enfonsàs. Se salvaren tots els cortesans, però no la reina, perquè segons les antigues lleis del país, estava prohibit tocar les persones de sang reial i ningú no la pogué agafar i portar-la a lloc segur. El seu germà i marit dictà aleshores una disposició per tal d'evitar que en el futur es pogués esdevenir qualcom de semblant...».

Les versions cinematogràfiques El rei de Siam, El rei i jo, foren, segurament, inspirades en els personatges d'aquella curiosa família que visqueren en el segle XIX. La visita devia estar relacionada amb les possessions que Espanya mantenia aleshores a Ultramar, és a dir, a les Filipines. La cosa estava, efectivament, ben remoguda en aquelles llunyanes terres. El mes d'agost havia caigut assassinat Cànovas a mans de l'anarquista italià Angiolillo, que li disparà una pistola en una galeria del balneari basc de Santa Àgueda. Substituït pel general Azcárraga, arriben a Madrid les condicions de pau per a les Filipines. El cabdill independentista Aguinaldo demana tres milions de pessos, representació de Filipines a les Corts, expulsió dels ordes religiosos, aplicació d'una justícia igualitària a la Península i a les Filipines, participació filipina en l'administració de l'arxipèlag, resolució de la propietat dels curatos i contribucions a favor dels indígenes i els drets individuals del natiu i de les llibertats d'associació i impremta.

Madrid, com era d'esperar, rebutjà aquelles condicions, per altra banda ben lògiques i acuradament pensades. El que ignoraven els omnipotents ministres de la monarquia espanyola és que en aquella immensa colònia la seva bandera tenia les hores comptades.

També les tenia, des d'un altre punt de vista, el rei de Siam, puix França havia posat els ulls damunt tota la Indoxina.