16/10/03 0:00
TW
0

Joana Nicolau. Enviada especial a Barcelona.
Els pronòstics es compliren i Antonio Skármeta resultà guanyador de la 52 edició del premi Planeta que s'atorgà ahir vespre en una gala al Palau Sant Jordi. L'autor xilè va ser premiat per la novel·la Los perros de la libertad presentada sota el pseudònim de Maria Tornés. El llibre sortirà a la venda amb el títol de El baile de la victoria. L'argument se centra en el Xile de Pinochet i el protagonista és un jove que recobra la llibertat després de patir un empresonament injust. En les seves aventures coneix una jove que somia ser ballarina i un vell lladre penedit que esdevé com un pare per a ell.

Com a finalista quedà la gallega Susana Fortes amb El caso Radjik que concorria al premi amb el pseudònim d'Eva Cortizo. El títol definitiu de la novel·la serà, però, El amante albanés. La seva obra està ambientada a l'Albània de la dictadura d'Herbert Hoxha. L'argument s'inicia quan el protagonista torna a la casa militar i coneix la dona del seu germà.

Més d'un miler de persones assistiren a l'entrega del guardó dotat amb 601.000 euros per al guanyador i 150.250 per a la finalista. Entre els assistents es pogué veure l'escriptora mallorquina Maria de la Pau Janer, finalista de la passada edició. La presidència, amb José Manuel Lara al capdavant, fou compartida pel president català, Jordi Pujol i el ministre de Treball i portaveu del Govern Central, Eduardo Zaplana.

També s'hi veié nombrosa premsa del cor, el presentador televisiu Pedro Ruiz, els escriptors Fernando Schwartz i Àngeles Caso o l'humorista Coll. La gala va ser presentada per l'eivissenca Conxa García Campoy i el sopar fou servit pel restaurant Paradís. Skármeta (Antofagasta, 1940) és conegut sobretot per les adaptacions al cinema de la seva novel·la El cartero de Neruda. La seva obra és abundant i entre la resta de les seves novel·les destaquen especialment Soñé que la nieve ardía, No pasó nada o el llibre de relat Desnudo en el tejado. Més recentment es va publicar La boda del poeta, el 1999, i La chica del trombón el 2001.

Conegut també en els ambients cinematogràfics per la seva faceta de guionista i director de documentals s'exilià de Xile amb el cop d'estat de Pinochet i la major part de la seva obra l'ha escrit a Berlín. Entre d'altres guardons està distingit amb el títol de Cavaller de les Lletres que atorga el Ministeri de Cultura francès.

Pel que fa a Susana Fortes, nasqué a Pontevedra el 1959 però resideix a València on exerceix com a professora d'institut. Obes seves són Querido Corto Maltés, Las cenizas de la Bounty, Tiernos y traidores i Fronteras de arena.