Antonio Skármeta i Susana Fortes, primers a les travesses del Planeta

Les obres finalistes es caracteritzen per la diversitat de temes i fórmules narratives. Fet que dugué Carlos Pujol, del jurat, a afirmar que l'àmplia varietat fa que enguany sigui un any «vertaderament tuti frutti». Des de novel·la històrica, a thrillers, obres psicològiques i altres de més simbòliques concorren al certamen que atorga com a premi 601.000 euros al guantador i 150.000 al finalista.

Val a dir que les Balears són, amb Astúries, la quarta província espanyola que més obres hi ha presentat amb un total de nou originals. Encara així, cap nom illenc no sonava ahir a les travesses. També sobresurt l'increment de novel·les arribades de l'Amèrica Llatina, fins a 128.

Els noms dels autors més comentats eren el del xilè Antonio Skàrmeta, que combina el seu vessant d'escriptor amb el de guionista i director de cinema, i entre les obres del qual destaca com a més coneguda El cartero (y Pablo Neruda), adaptada al cinema amb direcció de Michael Radford i que fou candidata a l'Oscar.

També sonava amb força el nom de la pontevedresa Susana Fortes amb obres com Querido Corto Maltés o Tiernos y traidores i, en darrer extrem, el català Carlos Ruiz Zafón, considerat un gran creador d'ambients i que té obres com Marina o La sombra del viento, i que seria una autèntica revelació. Aquest autor, jove, nascut l'any 1964, també té obra en català. Si les travesses l'encerten, tots tres haurien firmat amb pseudònim.

En el decurs de la presentació del premi, els jurats donaren menys pistes que mai, però com digué Lara Bosch «tanmateix us direm el que voldrem». El president del grup editorial recordà que amb el Planeta es premia un llibre i no un autor.

En substitució del finat Terenci Moix ha entrat a fer part del jurat Rosa Regàs, que com es recordarà aconseguí el premi fa dos anys amb La canción de Dorotea. El guanyador del premi se sabrà avui a mitjanit en un sopar de gala que tindrà lloc al Palau Sant Jordi.