TW
0

Arturo Pérez Reverte reconeix que la repercussió de les novel·les del capità Alatriste ha anat «més enllà» del que ell esperava. El que va començar sent «una espècie de joc personal» ha servit per aficionar molts de joves a la història de l'Estat espanyol i per animar-los a la lectura dels clàssics del Segle d'Or. «És la primera vegada que estic orgullós d'una novel·la meva, perquè, al marge del valor literari que pugui tenir, Alatriste és útil», digué en una entrevista l'escriptor, que acaba de posar punt final a El caballero del jubón amarillo, el cinquè lliurament de la sèrie. Com en els anteriors lliuraments d'Alatriste, en El caballero del jubón amarillo, que Alfaguara publicarà d'aquí un mes, l'escriptor ha gaudit amb l'experiment lingüístic que suposa «trobar un llenguatge intermedi, que tengui l'aroma del que va ser l'espanyol del Segle d'Or, i al mateix temps que funcioni per al lector actual».

«És una experiència personal i tècnica apassionant», confessà l'autor de El Club Dumas. «Recuperar paraules preciosíssimes que estan en desús em sembla divertit i agradable», afegeix Pérez Reverte, qui ja va demostrar conèixer els racons idiomàtics del Segle d'Or en el seu discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia. El lector seguirà les peripècies d'Alatriste i se submergirà al món del teatre del Madrid de principis del XVII. Una època en la qual «cada estrena era un esdeveniment al qual intentava anar des del sabater i el sastre fins a l'aristòcrata», i una època en què el tema de conversa de la gent era l'última estrena de Lope de Vega o de Calderón de la Barca.