Els cardenals de tot el món començaran a arribar a partir d'avui al Vaticà per celebrar el 25è aniversari de Joan Pau II, en un esdeveniment que molts consideren que serà una espècie d'assaig de l'elecció del seu successor. La presència dels alts jerarques de l'Església catòlica a la cúria romana multiplicarà les conjectures sobre la successió, avivades per la salut del pontífex, visiblement deteriorada.
No hi ha candidats oficials i els cardenals no poden parlar sobre el conclave que elegirà un papa, però molts periodistes experimentats, els vaticanisti, ja han fet les seves llistes.
El Tercer Món en general i Amèrica Llatina en particular figuren a dalt de la majoria de les llistes, pel nombre de catòlics en aquestes regions i pel punt de vista que combatre les desigualtats econòmiques serà el gran repte del pròxim papat.
«Hi ha una sensació que serà un acte d'extraordinari simbolisme elegir un papa del Tercer Món. Això posaria un rostre humà al sofriment d'aquests països», digué John Allen, columnista deNational Catholic Reporter. Els observadors diuen que seria comparable a l'elecció del polonès Karol Wojtyla el 1978, quan un dels reptes principals de l'Església era combatre el comunisme.
Dos dels primers candidats d'Allen són llatinoamericans: Claudio Hummes, de Brasil, un defensor dels treballadors i dels pagesos; i Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga, d'Hondures, un ardent lluitador per la justícia social. Ambdós tenen punts de vista doctrinals tradicionals.
«Una de les crítiques vetllades que un obté dels cardenals és que el pontificat de Joan Pau ha estat molt marcat per la seva pròpia personalitat, massa dominant», segons Allen. Un administrador desconegut podria ser perfecte, fet que afavoriria un candidat italià perquè tenen molta més experiència per manejar els assumptes del Vaticà i la cúria romana.
Dionigi Tettamanzi, de 69 anys, arquebisbe de Milà, és el primer de la llista dels italians. El seu principal defecte és simplement que molts no volen veure més italians al Vaticà.
Quan el papa ordeni 31 nous cardenals el 21 d'octubre, 135 d'ells tindran menys de 80 anys, i votaran en secret el successor a la capella Sixtina. Són tècnicament tots els candidats. Amb un nombre tan alt de probabilitats, les celebracions de l'aniversari de Joan Pau podrien prendre un gran significat perquè permetran als cardenals, que de vegades amb prou feines es coneixen, conversar sobre assumptes d'importància. L'atenció a l'islamisme i el diàleg entre religions, per exemple, prenen importància. Si fos així, Francis Arinze, de 70 anys i nascut a Nigèria, seria un dels preferits. És al càrrec del departament del Vaticà per al diàleg entre religions. Seria el primer papa negre. Una cosa que és gairebé certament que no serà el pròxim papa és nord-americà, malgrat la mida de la comunitat catòlica dels Estats Units i la seva potència financera. «És impensable que triïn un papa d'una superpotència; el Vaticà aprecia massa la seva independència diplomàtica».
L'edat podria també ajudar a reduir el camp, ja que pràcticament ningú no desitja un altre papat de 25 o 30 anys. Altres noms que cal considerar són l'arquebisbe de Brussel·les, Godfried Danneels; Christoph Schoenborn, el jove arquebisbe de Viena; i el coneixedor del Vaticà, Darío Castrillón Hoyos, de Colòmbia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.