Les autoritats religioses «han desallotjat» aquesta setmana les peticions a Déu inserides per creients de tot el món entre les pedres del mur de les Lamentacions per enterrar-les a la muntanya de les Oliveres, i fer lloc a altres.
El terme «enterrament» és l'apropiat, ja que aquells papers o notes manuscrits -de vegades tota una carta, per explicar-se millor davant de l'Altíssim- s'han de conservar, explicà abans de començar a Israel la jornada del descans sabàtic l'encarregat d'aquell santuari a la ciutadella de Jerusalem, el rabí Shmuel Rabinovitx.
El Mur, explicà el religiós, «és com un llibre d'oracions jueu, esidur i, per això, aquestes peticions s'han de considerar com «un full que se n'ha desprès i enterrar-les en una guenizà», un tipus d'arxiu sagrat on es guarden objectes del culte deteriorats o rotlles de les Sagrades Escriptures que ja no es puguin emprar, després d'haver-se cremat en un incendi o per altres motius.
Tals objectes, els llibres per orar o els pergamins de la Torà, ePentateuc no poden ser destruïts, i per això no es donen tampoc les peticions dels qui en dipositen al Mur. La «collita» de missatges i precs a la recerca de l'ajuda o de l'alleujament divins per satisfer un desig o per guarir de malalties, introduïts als intersticis de les pedres antigues i gegantines del Mur, fou realitzada personalment per Rabinovitx.
«El mur de les Lamentacions» és l'únic vestigi de l'estructura que fa gairebé 2.000 anys protegia el temple del rei Herodes -que va seguir el del rei Salomó-, abans de ser incendiat l'any 70 de l'era cristiana per una legió romana a les ordres de Vespasià.
El Mur envoltava el temple, erigit a la muntanya de Morià, on segons el relat bíblic el patriarca Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill Isaac per provar la seva fidelitat a Jehovà. Després de la conquesta musulmana, el turó va ser rebatejat com a Haram as-Sharif i acull les mesquites sagrades d'Al Aksa, i la d'Omar.
Anys enrere, el correu israelià oferia un servei de telefax als creients, de tot el món i de qualsevol creença, que volguessin inserir per un preu mòdic les seves peticions entre les pedres del santuari i «sense viatjar, des de casa seva». Alguns pastors oferien «resar per telèfon» adossant els precs al Mur.
El correu de Terra Santa també rep anualment milers de cartes de molts països amb peticions dirigides al Déu d'Israel, a Jesús o als «àngels del setè cel», això darrer perquè la tradició jueva parla d'una Jerusalem terrenal i, a damunt, una de celestial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.