El sud-africà John Maxwell Coetzee guanya el Nobel de Literatura

Coetzee és autor d'obres com L'edat de ferro que enguany ha obtingut el premi Llibreter a Catalunya, Esperant els Bàrbars o Vida dels animals, que va ser publicada en el 2001 per Empúries. Edicions 62 té previst treure en el mes de novembre el llibre Vides i època de Michael K, amb la qual l'autor va obtenir el prestigiós premi Booker el 1983, ara fa vint anys.

Entre els noms que s'esepculaven ahir per obtenir aquest important guardó sonava el de Coetzee juntament als de l'holandès Cees Nooteboom, el belga Hugo Claus, el nord-americà Philip Roth, el peruà Mario Vargos Llosa i entre altres, els escriptors Carlos Fuentes, Milan Kundera, Salman Rushdie, Nathalie Sarraute i John Updike.

Segons va informar l'Acadèmia sueca, Coetzee ha estat reconegut també per la seva «crítica sense pietat del racionalisme cruel i la moral cosmètica de la civilització occidental», distanciant-se sempre del teatre fàcil del remordiment i la confessió. «Fins i tot quan es transparenten les seves pròpies conviccions -afegeix l'Acadèmia- com en la defensa dels drets dels animals, mostra amb claredat els fonaments d'aquesta convicció més que argumentar en el seu favor».

El jurat destaca que l'obra de Coetzee s'assembla al famós quadre de Magritte en el qual un home contempla el seu propi clatell en un mirall, amb personatges que, en els moments decisius, es queden «darrera de si mateixos, incapaços d'assistir als seus actes».

Nascut el 1940 a Ciutat del Cap, d'orígens alemanys i britànics, Coetzee va estudiar en un col·legi anglès, referència cultural que va mantenir al llarg dels anys, fins a mudar-se al Regne Unit en els anys seixanta. Encara que primer va treballar com a programador informàtic, més tard es va reorientar de cap a la literatura, i va estudiar aquesta carrera als Estats Units.

Coetzee és un escriptor molt estimat a Catalunya, on té una casa en un petit poble proper a Cervera, però la seva personalitat és esquiva. Quasi mai no concedeix entrevistes, en ser-li concedit el premi llibreter només envià un correu electrònic d'agraïment i ni tan sols ha recollit els premis Booker quan els hi han atorgat.

Reaccions a Mallorca
A Mallorca l'escriptor no ha tingut tanta de sort. Alguns escriptors consultats per aquest diari no volgueren opinar sobre la concessió del Nobel en desconèixer per complet l'obra de l'autor. No és així en el cas d'Albert Herranz, qui sí ha llegit l'escriptor.

Herranz, amb ascendència sueca, va explicar que «pens que per Suècia ha estat un gran acte promocional per al país. Va servir per rentar la mala consciència de Nobel per haver inventat la dinamita, però a l'hora de la realitat ens trobam amb les mateixes discussions de sempre de si encerten o no amb l'elecció. Per mi enguany sí ho han aconseguit amb un escriptor molt fort, que sempre ha criticat la hipocresia i l'apartheid a Sud-àfrica, a més d'un molt bon escriptor. Com a lector també he de dir que el premi Nobel de vegades ens serveix per descobrir autors que mai no hauríem descobert si no fos per aquest premi, com és el cas de Dereck Walcott. Una altra de les coses que hem de tenir ben clara és que és necessari que es torni a donar el premi a alguna dona».

La presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Antònia Vicens, va explicar que «per mi els premis Nobel són totalment polítics, al marge de la qualitat dels escriptors que els reben».

Per la seva banda, Miquel Ferrà i Martorel va dir que «els premis Nobel sempre solen tenir unes orientacions polítiques. En aquest cas l'apartheid forma part d'un aspecte cultural molt dramàtic que la novel·lística havia de mostrar d'alguna manera».

Dusklands
Coetzee va escriure la seva primera obra de ficció el 1974, Dusklands, en què ja mostrava una doble narració: la del funcionari americà que en la guerra de Vietnam somia en un sistema infal·lible de guerra psicològica mentre la vida s'enfonsa i de l'expedició d'un pioner boer a l'Àfrica del segle XVIII.

Àfrica també és l'escenari de la seva següent novel·la, In the Heart of the Country en la qual una jove contempla amb aversió la relació del seu pare amb una dona negra i els seus somnis malaltissos d'assassinat.

No va ser fins a 1980 quan va començar a tenir certa fama amb el thriller polític Esperant els bàrbars, novel·la en la línia de Joseph Conrad, en la qual la innocència d'un idealista obre la porta a l'horror.

El 1983, Life and Times of Michael K, una obra heretada de la tradició de Beckett o Kafka en la qual traça el retrat de la solitud, li va valer el premi Booker britànic, que tornà a aconseguir amb Desgràcia. Aquesta darrera novel·la torna a situar-se a Sud-àfrica, just després de l'apartheid.