Es podia llegir a la premsa: «Un amic nostre, arribat fa uns dies de Calvià, ens manifesta que la salut pública en aquell poble és alarmant. Són atacats de grip la gran majoria de veïns d'aquell poble. Dels vint individus de la força de carrabiners que guarneixen la vila n'hi ha dotze de malalts. Se'ns afegeix que a Calvià no hi ha metges, ni llet, ni medicines ni desinfectants ni persones que puguin auxiliar els malalts, per la qual raó hi regna un pànic terrible».
Contrastant aquesta notícia, es deia que «a Palma, des de dissabte, l'estat sanitari és satisfactori. Han disminuït moltíssim les invasions produïdes pel grip i van millorant la majoria dels atacats. Dissortadament no es pot dir el mateix del barri de Santa Catalina, on la malaltia segueix el mateix curs. Els carrers de Fàbrica i de Pou castigats, ja que allà no hi ha casa on no hi hagi alguns malalts, i en moltes d'elles, greus. Contribueix a l'agreujament del mal la manca de mesures higièniques i de desinfecció; hi ha en aquella zona molts de galliners i rentadors que haurien de desaparèixer, i també alguns dipòsits de fems».
Eren molts els que cercaven solucions al desastre. El metge Antoni Salvat deia que «s'ha demostrat que els casos de grip els produeix un empelt de dos gèrmens anomenats meningococs i pneumococs, i s'han de posar vint centímetres de sèrum antimentingocic a un costat del ventre i simultàniament la mateixa quantitat de sèrum antipneumococic a l'altre costat, i el guariment del malalt serà ràpid».
No era menys optimista aquest anunci: «CONTRA EL GRIP. The Indiano. No ens hem de desesperar. Públic, provau-lo i en quedareu ben convençuts. El meravellós Te compost amb herbes medicinals ha produït la sorpresa més notable d'aquesta malaltia regnant. Tota persona que ho prova queda convençuda dels seus meravellosos resultats. No en vull fer propaganda ni negoci. Només m'inspira un acte humanitari. El present Te és febrífug, pulmonar, sodorífeg, estomacal, antinerviós i laxant. Contra els dolors de pit i la tossina que deixa l'esmentada malaltia. Capsa de 2'50 pessetes. Dipòsit a Balears, plaça Eusebi Estada, número 4. Herboristeria, al davant dels Caputxins, Palma de Mallorca».
El total de víctimes mortals a causa del grip, a Mallorca, fou de mil cinc-centes vuitanta-una, prop de mig milenar a Palma. A Calvià n'enterraren trenta-vuit. A Andratx, cinquanta. Tant a Sóller com a Sineu, quaranta-nou. Cinquanta-vuit a Santanyí. Cent tres a sa Pobla. No hi hagué cap mort per aquesta causa a Campanet ni a Fornalutx.
Ernest Hemingway, en la seva Història natural dels morts, escrivia: «L'única mort natural que vaig observar, fora de les que són conseqüència de la pèrdua de sang -que no són tan dolentes- fou la mort per malaltia coneguda com a grip espanyol. Els malalts s'hi ofeguen en moc, sufocats. Quan arriba el final es transformen novament en nins, conservant llur força d'homes, i omplen els llençols com si fossin un simple drap de criatura, amb una ampla i final cataracta groguenca que flueix i avança encara després de la mort. De manera que ara voldria contemplar la mort d'un dels que es diuen a si mateixos humanistes, que és la raó per la qual estam vivint encara aquest perseverant viatger, Mungo Park i jo; i tal volta viurem prou per assistir a la mort veritable dels membres d'aquesta secta literària i contemplar el seu noble final».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.