En parlarà el setmanari La Roqueta i en parlen els habitants de Santa Catalina. Un dels ponts de la Riera presenta seriosos desperfectes i és un perill a grans veus. Amb un cert humor escriu el redactor de «pedres menudes» que s'hi haurà de posar remei el més prompte possible i, si pot esser, abans que no hi hagi alguna desgràcia: «Es pont de fusta a l'americana, de sa Riera, haurà de treure forces de sa feblesa. Es dies que vendrà aigua, ets carruatges li passaran per damunt, maldament ell estigui donat de baixa. Ja que no hi ha mitjans humans per a fer-lo nou, i suposat que ja comença a fer frescor per prendre banys de peus o de seient entre la mar i la terra, per què no provam de fer-hi un túnel com aquell que hi ha a Londres per davall el Tàmesi? La Roqueta s'hi subscriuria per un milenar d'accions...».
Anava de verbes la cosa. Però el perill era ben real. Per això, i atès que l'Ajuntament donava llargues a l'assumpte, el mateix setmanari passava a ridiculitzar la batlia:
«Ja tornam a tenir Alcalde novell, de Reial ordre. El millor que li podem desitjar és que no s'emmalaltesca. Perquè, avui en dia, esser de la Sala i posar-se malalt, tot ve amb un pic. Qualsevol metge ciutadà que tenga bon humor i poques visites, podria escriure una obra molt curiosa que dugués per títol Patologia Municipal. Des d'ara, sense esser de sa facultat, un podria fer s'índex de tres o quatre capítols: 1r. De com Manuel Guasp no pogué esser batle, perquè se posà malament de salut. 2n. De com Miquel Lladó caigué malalt mentre s'ocupava de s'Alcaldia. 3r. De com Manuel se posà sa i bo, gràcies a Déu, tot d'una que de Madrid vengué el seu nomenament. 4t. De com anaven prims de salut sis Tinents d'Alcalde, tots sis amb un pic, veient-se obligats a presentar sa dimissió. Seria una gran cosa que es dia que hi tornàs haver eleccions municipals, no tenguessen cap vot ets candidats malaltissos. Està vist. Corren mals aires a la Sala».
Però això no era tot. Seguien les crítiques contra l'Ajuntament de Palma. «Quants d'articles deu haver-hi a ses ordenances municipals, que no compleixen poc ni molt? Quants de bans fa estona ferm que podien haver-se publicat, i sobretot s'haurien pogut fer dur a compliment, de bon grat o a força de multes? Ja no existeixen dins Ciutat dipòsits de substàncies perilloses? Ja no hi ha balcons amb baranes de fusta podrida, ni volades de frontis sense canal o amb teules que pengen, caic no caic? Ja no hi ha al·lotets ni grandolassos que apedreguen sa gent o emmascaren ets baixos de ses fatxades, pintant-hi barques, senyors que fumen, o paraules d'aquelles que no estan en es diccionari? Ja fan s'obligació i no donen gat per llebre ets carnissers, ses venedores d'aviram i ets hortolans de plaça? Ningú hi ha que embarassi es pas, per carrers, carrerons i voravies? Pes baixos de moltes cases de senyor ja no hi ha cap finestra que deixi anar baf de fems d'estable?
Tot Ciutat ja està ben empedregada? Es deutes de la Sala no esperen un bon economista que sàpiga i vulgui donar-los una maneta? Es carrer d'en Cirerol, i altres, i altres, ja tenen s'amplària que han de menester? I en Xanxes (Sánchez era el cap de la policia municipal) i companyia, ja llauren prou dret?».
Amb tot aquest discurs es posaven en evidència alguns mals que patia Ciutat i que pateix encara en els dies que corren: brutor a la via pública, conflictes de trànsit rodat, pintades a les façanes per part dels avis dels rebesavis grafiters, inseguretat ciutadana o mancança d'agents de policia en punts conflictius o de molta circulació pública, vigilància dels venedors clandestins o sense escrúpols o de cases amenaçant ruïna...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.