El coet Arianne 5 s'enlairà dissabte vespre de la base de Kuru (Guaiana francesa) per llançar a l'espai la primera sonda lunar de l'Agència Espacial Europea (ESA). El coet d'Arianespace va ser llançat a les 01.19 (hora continental), amb uns quinze minuts de retard sobre l'horari previst, segons l'ESA. A més de la sonda lunar Smart-1, el coet posarà en òrbita dos satèl·lits de telecomunicacions: l'Insat 3-E de l'agència espacial índia Isro, i l'e-Bird, de l'operador europeu Eutelsat.
L'Smart-1, amb el qual Europa es llança a la conquesta de la Lluna, demanarà informació sobre la superfície, la formació, la composició mineralògica i l'eventual presència d'aigua a l'únic satèl·lit natural de la Terra. Però la missió permetrà també posar a prova un sistema de propulsió solar, amb vista a llargues missions interplanetàries. La sonda es torbarà gairebé quinze mesos a arribar fins al seu objectiu.
Una vegada a l'espai, Smart-1 descriurà una òrbita en espiral que l'anirà apropant fins a la Lluna, fins que sigui atrapada per un camp gravitatori que la fixarà a la seva ruta definitiva entorn del satèl·lit terrestre, sobre el qual no es posarà.
El desembre del 2004, l'Smart-1 començarà l'observació de la Lluna, una missió que durarà entre sis mesos i un any.
La informació que aporti ha d'ajudar els científics a resoldre certs enigmes sobre aquest satèl·lit, però també a preparar projectes destinats a un eventual establiment humà de llarga durada en aquell astre.
Més enllà d'aquestes investigacions, Smart-1 és un experiment en si mateix, ja que constitueix la primera d'una sèrie de «petites missions d'investigació tecnològica capdavantera» amb el qual l'ESA pretén provar noves tècniques en el futur.
La sonda és nova per la seva petita mida i pes, per la gran quantitat d'instruments científics que allotja, pel seu baix cost i, sobretot, pel seu revolucionari sistema de propulsió helioelèctric.
Per primera vegada, l'ESA utilitzarà l'energia solar com a principal mitjà de propulsió d'un dels seus satèl·lits, fet que constitueix una prova de foc per a aquests motors «iònics», cridats a renovar les sondes interplanetàries. El sistema de propulsió de Smart-1 precisa de deu vegades menys carburant que les sondes tradicionals, el qual deixa més espai per allotjar instruments d'investigació i alleugereix el pes total del satèl·lit. A més, la propulsió helioelèctrica permet dirigir la sonda amb major precisió que els sistemes químics tradicionals, la qual cosa augmenta la independència del satèl·lit de les forces gravitatòries i facilita els viatges espacials, sobretot els de major durada.
En la concepció del nou motor han tingut una gran importància la missió Artemis, satèl·lit de telecomunicacions de l'ESA que va ser posat inicialment en una òrbita errònia i que gràcies als motors iònics va ser situat a l'emplaçament correcte.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.