Els misteris de Palma (1867)

Miquel Ferrà i Martorell28/09/03 0:00

És ben segur que avui, que les màfies han proliferat en la venda de droga, el tràfic de blanques, les vendes d'òrgans, el contraban d'armes, les estafes a gran escala, la prostitució a tots els nivells dirigida pels explotadors de dones més o menys enganyades, la venda de criatures i altres molts desastres socials, els misteris de la nova Palma, la Palma cosmopolita actual, presentaria molts més «misteris» que no ahir, en el segle XIX, el 1867, quan Eduardo Infante treia de la impremta de Felip Guasp i Vicens la seva voluminosa novel·la de fulletó Los Misterios de Palma». Aquest Eduardo Infante era advocat i comissari regi en el «Banc Balear» i s'havia casat amb una mallorquina de família d'aristòcrates, la qual cosa, com assegura Miquel Forteza, el féu coneixedor de la societat mallorquina, la qual, probablement, tot i que no era nombrosa ni diversa, tenia moltes coses per amagar. A la novel·la el lector hi trobà tota mena d'esdeveniments: Assassinats, desafiaments, suïcidis, violacions, contraban, profanació de cadàvers, pirateries, guerres, epidèmies... i molts, moltíssims, personatges. Tot plegat és l'aplicació directa d'una tècnica i argumentació literària de moda en aquells dies. Eugeni Sue havia publicat Els misteris de París i Paul FevaEls misteris de Londres. Tant Eugeni Sue com Paul Feval eren homes, com Esteban Infante, amb una carrera universitària i un càrrec oficial de responsabilitat.

Sue era metge cirurgià, cap de catorze doctors hospitalaris. Feval venia d'una família de tradició jurídica i acabà els estudis de Dret als dinou anys. Tanmateix no es trobava satisfet dins aquesta professió i es passà a la banca, com oficinista, i llavors fou inspector en una companyia publicitària. Què li devia haver passat en aquell complex món jurídic? El misteri era ell mateix.

Eugeni Sue tingué per padrina la que després seria la gran protagonista del seu gran fulletó napoleònic: Josephine de Beauharnais. Fou cirurgià de l'exèrcit bonapartista durant la guerra del Francès a Espanya. I després, per cinc anys, cirurgià naval i viatjà als mars del Sud. De Paul Feval deia Leon Bloy: «L'he estimat molt, puix que les seves qualitats de bon cor eren una mena de prodigi dins l'ambient de pocavergonyes literaris aprofitats amb els quals convisqué. Els doblers guanyats amb aquests treballs tan perjudicials per a la seva glòria, els feia arribar de seguida a mans dels pobres. Ho sé bé. Mai havia vist bossa tan principescament oberta com la seva, i la seva caritat, poc clarivident, però d'una tendresa infinita, tenia el seu suport en una humilitat tan veritable, tan capaç de commoure, que és un consol recordar-la.

«I curiosament, en les tres novel·lasses, Sue, Feval, Infante, hi ha els mateixos ingredients, és a dir, acció sobtada segons véngui de l'agressor o del defensor, maquinacions de tota mena per part dels dominadors del mal, heroisme generós i desinteressat dels amics de la víctima, situacions on no hi manca una quota d'infantesa abandonada, crim llargament premeditat, traïció, revenja, per a constituir la fórmula habitual d'una inacabable història per entregues. En resum, apoteosi de literatura de quiosc.