El novel·lista tingué com a punt de partida de la seva conferència la seva obra El templer i l'arquitecte, a partir de la qual aprofundí en el gènere històric. Morey creu que «la novel·la històrica és necessària en determinats estadis de l'evolució dels pobles, quan aquests necessiten retrobar la seva personalitat històrica». Per això considera que «ara que la nostra nacionalitat està amenaçada, és un bon moment per a la literatura històrica i en concret l'èpica».
La literatura èpica, explica Morey, «és la que parla de l'exterior de les persones, de les conquestes, de les gestes, del territori» i va sorgir «amb el naixement dels nacionalismes». Posteriorment, en el període romàntic es produí «un recobrament dels nacionalismes» que féu ressorgir el gènere. Un gènere amb el qual Morey se sent idetificat.
En aquest sentit, l'escriptor explicà que les seves dues darreres obres, La metgessa càtara i El templer i l'arquitecte, responen als cànons de novel·la històrica, com també ho farà la propera, Pirènia al país que mai no fou, «el país en el qual m'agradaria viure».
Per a la seva conferència, Morey ambientà la sala amb diversos materials relacionats amb la seva obra. D'aquesta manera, col·locà una espasa medieval, el mapa de Mallorca de Garau, on ubicà els escenaris que després es visitaren de la mà de Gaspar Valero, i una música del renaixement amb un saxo de fons «com al llibre, en què es mesclen dues accions, al segle XX i al segle XIII».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.