TW
0

TONI LIMONGI.Palma.
La soprano Maria Planas té 26 anys. Començà la seva carrera musical seguint les classes de Marisa Roca i, posteriorment, de Silvia Corbacho. Va destacar com a solista a la Coral Universitària. Després, se n'anà a Colònia (Alemanya) per perfeccionar la seva tècnica a l'Escola Superior. Hi estigué des de 1999 fins a l'any 2000, i ja de tornada participà a Orfeu als inferns. El passat 11 de setembre, fou la protagonista de la cerimònia dels premis Ars Magna, que atorga la Casa Catalana. Ara resideix a Barcelona, des d'on pensa continuar projectant la seva carrera.

-M'he sentit molt vinculada a la Casa Catalana. Tot el que es faci per la nostra llengua i cultura és molt necessari. Feim un pas de formiga, però després vénen els altres i el trepitgen. És molt difícil avançar. -Sí. L'horabaixa en què s'entregaren els Ars Magna fou summament agradable. I amb Marta Pujol ja havia cantat anteriorment, en concret en el cicle sobre patis mallorquins del Corpus.

-Quins projectes teniu a la Ciutat Comtal?
-Arran d'una audició cantaré el 27 de novembre al Palau de la Música eMagnificat de Bach. Serà amb el Cor Cármina i l'Orquestra de Cambra d'Andorra. Ho dirigirà Fernando Marina.

-Per què heu decidit quedar-vos a Barcelona?
-Ha estat com un cúmul de casualitats. En primer lloc, després d'Alemanya, volia continuar ampliant coneixements i experiències i no estar permanentment a Mallorca. Llavors es va posar en marxa Orfeu als inferns al Romea de Barcelona. Començàrem a assajar el març, i l'abril ja actuàrem fins el maig. Després duguérem l'obra a Mallorca, Sagunt, Burgos, etc. Fou llavors quan vaig decidir quedar-me a Barcelona. Vàrem continuar amb Orfeu als inferns en diferents ciutats de Catalunya, com Robí, Terrassa, etc.

-Tornareu de manera puntual a Mallorca?
-Clar. Per actuar el pròxim 31 d'octubre en la Temporada d'Òpera del Principal. Concretament em l'obra Orfeu i Eurídice. Hi interpret el paper d'Amor, és a dir, el d'un cupido.

-Com el vostre paper a «Orfeu als inferns»?
-Són dos cupidos molt diferents. A Orfeu als inferns és un cupido més excedit. A Orfeu i Eurídice és més seriós. Tots dos m'agraden.

-Vàreu destacar a la gala dels Ars Magna. Quina opinió teniu de la tasca de la Casa Catalana?
-Teniu una bona compenetració amb la pianista Marta Pujol...

-Quina òpera us agradaria interpretar?
-N'hi ha moltes, però també he de pensar que s'adaptin correctament a la meva veu.