TW
0

La nau espacial Galileo de la NASA va dur a terme un xoc controlat i ardent contra Júpiter diumenge, i posà així fi a 14 anys de missió en els quals va aconseguir importants descobriments sobre el major planeta del sistema solar i les seves llunes. El Laboratori de Propulsió de Naus de l'Administració Nacional per a l'Aeronàutica i l'Espai (NASA), a Califòrnia, va rebre l'últim senyal de l'aparell a les 19.43 GMT, va dir el laboratori.

Les més de 1.000 persones que van treballar en el programa Galileo es van reunir al laboratori per celebrar el final de la missió. Un membre de l'equip, Rosaly Lopes, va descriure el comiat com agredolç: «Va ser molt emocionant, hem tingut gent que ha fet feina aquí molts anys, alguns s'han jubilat, d'altres fan altres tasques. Ha estat com una gran reunió familiar».

A la nau Galileo amb prou feines li quedava càrrega de propulsió. Llançat des del transbordador espaciaAtlantis el 1989, Galileo va recórrer 4.600 milions de quilòmetres abans de desintegrar-se en la densa atmosfera de Júpiter diumenge.

La nau orbità Júpiter 34 vegades i va aconseguir la primeres mesures directes de la seva atmosfera el 1995. En aquella incursió es va detectar l'existència de mars d'aigua salada subterrània a la lluna de Júpiter anomenada Europa. Les dades també van demostrar que les llunes Ganímedes i Cal·listo podien tenir una capa d'aigua salada. Lopes va qualificar la troballa d'Europa com el major èxit de la missió.

Durant la missió, Galileo també va examinar els volcans ardents de la lluna Io. Els astrònoms esperen recuperar les dades de Galileo, però la radiació de Júpiter podria ser un problema. La nau ja s'havia deteriorat quatre vegades més del que el seu disseny podia suportar i, a mesura que s'apropava al planeta, entrava en una zona altament radioactiva. La nau espacial va continuar transmetent nova informació sobre Júpiter fins a l'últim minut. «Tenim dades científiques fins que es va perdre el senyal de la nau», va dir Lopes.