Un assentament que va estar habitat en el segle III abans de Crist, amb cases amb trespols i pintures ben conservades, i traces de murs i pilars del segle CI abans de Crist, han estat descobertes a Pompeia, la mítica ciutat romana sepultada l'any 79 després de Crist pel volcà Vesubi.
Les restes arqueolòbiques han estat trobades, segons s'ha informat ara, per un equip de la Universitat de Perugi (centre d'Itàlia) i de l'Institut Oriental de Nàpols, que han subratllat que el tret a la llum demostra que la colònia romana s'anà formant sobre terrenys de les èpoques hel·lènica i etrusca.
Els investigadors precisaren que fins ara s'ha considerat Pompeia com a exemple per excel·lència de ciutat romana imperial, mentre que en realitat, vient el que s'ha descobert, es tractava d'una ciutat hel·lènica republicana només parcialment remodelada durant el primer segle de l'imperi romà.
Els primers rastres de la fundació de Pompeia daten del segle VII abans de Crist. Segons els arqueòlegs, el primer nucli d'habitants es va instal·lar a 25 metres sobre el nivell de la mar, en un marge del riu Sarno i a escassos metres de la mar. Durant els primers segles, Pompeia va rebre la influència de les civilitzacions gregues i etrusques, que dominaven l'actual regió de Campània, en el sud d'Itàlia.
A diverses desenes de quilòmetres de Pompeia hi ha Paestum, un dels més importants indrets de la Magna Grècia, amb imponents temples grecs.
En el segle quart abans de Crist va rebre l'influx dels samnites (antic poble d'aquesta zona), que van davallar de les muntanyes fins a la costa, i Pompeia va registrar una forta urbanització.
Entre el 343 i el 290 abans de Crist, els samnites varen ser derrotats pels romans, que conqueriren la Campània. Pompeia va passar a formar part de la Res Publica Romana.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.