TW
0

T.OBRADOR.Artà.
Arrels pageses, arrels ancestrals. Tradicions que han passat de generació en generació. Amb alts i baixos, però sempre amb autenticitat i vigor. L'art del glosar improvisant i fent la tonada s'està perdent, però encara sovintegen mostres d'excepcional vivesa, com la que va tenir lloc divendres passat al teatre d'Artà, en el marc de la Diada de Mallorca organitzada pel Consell i l'Associació Cultural Artà. Hi acudiren devers 400 persones de diversos municipis. Foren gairebé dues hores d'originalitat, saviesa, intuïció i humor. Molt d'humor. Els grans protagonistes de la nit: tres mallorquins i quatre menorquins. El resultat: un nou agermanament cultural molt ric, revelador i apassionant.

Per part de Mallorca hi eren Antoni Socies, de sa Pobla; Joan Planisi, de Can Picafort; i Rafel Roig, des Carritxó. Mentre que de Menorca, Miquel Ametller, Pilar Pons, Toni Rotger i el guitarrista Toni Carreres. Abans del començament del combat es van lliurar els premis del consolidat Concurs de Gloses Joan Sansó (Geneca). Així mateix, al final del combat, el cap de Relacions Institucionals del Consell, Guillem Ginard, obsequià la directiva de l'Associació Cultural Artà amb un llibre institucional.

Els primers glosadors que intervingueren foren els mallorquins. Una primera ronda de gloses de salutació donà lloc a un interessant intercanvi d'acusacions. S'abordaren temes com la vellesa, la mort, la potència sexual, la fidelitat a la parella, etc. A continuació, els menorquins feren el mateix, si bé aquests amb la música de la guitarra i diferent tonada oferien un altre sentit. Fins i tot, Pilar Pons dedicà una bella glosa a un servidor quan els estava fent una fotografia. Després vingué un combat entre ambdues «formacions» de glosadors. Tal volta el combat entre Ametller i Planisi fou el de més qualitat. Visca l'art de glosar.