«El futur de l'òpera és una qüestió política»

-Té una música increïble i un text molt maco. Crec que aquestes són les raons per les quals té tant èxit. Jo vaig fer un enregistrament de l'opereta amb Karajan com a director que va ajudar molt a donar-la a conèixer, perquè tots eren intèrprets d'alt nivell.

-Les operetes solen ser menys serioses que les òperes. En aquest cas vós sou Danilo, un paper podríem dir-ne frívol?

-Danilo és un bon vivant, un home a qui li agrada beure i estimar. I és cert que és un paper menys seriós, però un no pot estar seriós tota la vida, s'han de fer altres coses. Danilo és un contrapunt a la gran majoria de papers seriosos que he fet.

-Vós heu destacat la música de l'opereta. Creis que és màgica?

-Una bona música és sempre quelcom màgic.
-Tècnicament, és difícil?
-Danilo no, però sí ho són altres personatges, com el de la viuda, sobretot pel que té de canvis de registre, en passar de la part cantada al text parlat, que en aquesta ocasió s'ha eliminat per facilitar-ne la comprensió. De tota manera fer Danilo després de Sigfrid és com Schumacher conduint un Volkswagen.

-Quina és la marca de Kollo?
-Sí és té un bon paper, com és aquest, no s'ha de fer res més que interpretar-lo. L'únic que has de fer és mostrar la personalitat del personatge.

-El solistes cantau en alemany i el cor (Fundació Teatre Principal) en català. És una bona mescla?

-La nostra intenció és apropar l'opereta al públic mallorquí. El fet de combinar els dos idiomes no és un problema. És més important tenir un cor que allò que el cor diu.

-Vós sou un especialista en Wagner, però heu representat un gran nombre de papers. Pensau que és important interpretar diversos rols?

-Jo som l'únic cantant que he interpretat tot el repertori alemany, Wagner, Strauss i gran part del repertori italià.

-Quina diferència hi ha entre cantar òpera italiana i alemanya?

-La preparació és la mateixa i el fet de cantar també. Per mi només hi ha una forma de cantar bé i és fer-ho amb el mètode italià, que contrasta amb l'alemany per la diferència de vocals i consonants entre els dos idiomes, per això Wagner volia que les seves òperes es cantassin com si fossin italianes.

-Com veis vós el futur de l'òpera?
-El futur de l'òpera és en part una qüestió política, però hi ha molts polítics que no tenen en compte la cultura i no volen conservar-la, perquè creuen que no és important. Per mi la cultura és tan important com la salut, l'educació o qualsevol altra cosa. Desafortunadament no tots els polítics pensen així.

-Per què creis que s'ha arribat a aquesta situació?

-Per una mala gestió. És important que un ministre de Cultura estigui relacionat amb la cultura, per saber què vol deixar a les noves generacions. Ara la cultura és només un factor comercial, però per mi és més una qüestió d'educació de cara al futur, perquè hi ha nins que no saben qui és Wagner o Bach.

-Pensau que això podria suposar el final de l'òpera?

-És possible que aquesta mala gestió en provoqui el final. Actualment hi ha molt pocs cantants capaços de cantar, per exemple, Manon Lescaut de Puccini. Abans hi havia a cada teatre de l'òpera cantants que podien representar diferents papers quasi cada dia. Ara, coses que jo he cantat sempre com Sigfrid o Tanhauser només poden cantar-les dos o tres cantants al món. Tal vegada d'aquí a dues generacions la majoria de la gent desconegui els noms importants de l'òpera i de la música.

-Avui en dia també hi ha molt pocs compositors que facin òpera.

-Sí, és cert, fa molts anys que no es fa res de nou. Les composicions modernes no interessen, perquè abans les òperes eren universals i ara són molt més locals.

-Què pensau d'aquests muntatges operístics en els quals es respecta la música, però se'n fan adaptacions lliures en un intent d'actualitzar-les?

-S'ha de veure òpera per òpera, n'hi ha algunes que es modernitzen però se'n respecta la dramatúrgia i em sembla bé. Però quan no hi té res a veure i el que passa a l'escenari és completament diferent al que està escrit al llibret, crec que es tracta d'un afany de protagonisme del director, que oblida el que és vertaderament important, la música.

-Creis, doncs, que s'ha de ser sempre fidel a una òpera?

-Es poden modernitzar, però no canviar; el text i la música s'han de mantenir. L'únic que es pot modificar és el que l'ull veu. Es poden escriure noves obres, però no canviar les dels genis.