NORMA ROTGER.Palma.
Amb motiu de la celebració del seu 25è aniversari, els Multicines Chaplin reposen a partir d'avui i durant quinze dies la pel·lícula francoitaliana Sacco e Vanzetti (1970), però només avui al preu especial d'un euro l'entrada. El film -recuperat ara en còpia nova i versió original subtitulada al castellà- va inaugurar el dia 29 de juliol del 1978 els coneguts cinemes palmesans.
Sacco e Vanzetti està basada en fets reals. Dirigida per Giuliano Montaldo i protagonitzada per Gian Maria Volonté i Riccardo Cucciolla, explica la història de Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, dos emigrats italians anarquistes que varen ser detinguts a Massachussets l'any 1920, injustament acusats de doble assassinat i condemnats a mort el 1927.
Segons el director dels Chaplin, Joan Olives, «el cinema sense cultura no es pot concebre» i és per això i perquè vol que la gent sàpiga que a les seves sales «es poden veure bons films» que ha començat un «cicle de pel·lícules imprescindibles», amb una sala especialment dedicada per a aquest tema.
Olives opina que «una ciutat com Palma hauria de tenir una filmoteca i, ja que les autoritats competents de l'Administració no fan res per això, per la seva deixadesa cultural», ell s'ofereix a fer «el que calgui per reposar bones pel·lícules, totes les que són de gran interès i tenen missatge». El director dels Chaplin està convençut que «els films estan fets perquè la gent els vegi, no per estar en un arxiu i, a més, una filmoteca ajuda que els joves que s'obrin al món a pensar, ensenya molt».
Segons paraules del propi Montaldo, pronunciades quan es va estrenar la pel·lícula, l'any 1970, «Sacco e Vanzetti parla sobre la intolerància, en termes dialèctics i històrics, i sobre el caràcter de la violència del poder en les seves múltiples formes».
Per tenir només una idea del que va significar el cas dels dos anarquistes, és interessant destacar alguna de les cròniques que sortien als diaris de l'any 1927, com la que resava: «A moltes universitats americanes, els estudiants de Dret poden trobar una àmplia documentació sobre el cas Sacco i Vanzetti sota índexs com sentències injustificades, processos injustos, desaparició de proves, justícia racista o sentències infames».
Després de la reposició d'aquest film durant quinze dies, els cinemes Chaplin acolliran el Cicle Monty Phyton, en què es podran veure quatre pel·lícules d'aquest conegut grup d'artistes, mestres en la tècnica de l'humor irreverent, escatològic, desenfadat i a vegades cruel. Els títols triats són Se armó la gorda (1971), Los Caballeros de la Mesa Cuadrada (1974), La bestia del reino (1977) i La vida de Brian (1979), una de les més dements.
Els orígens dels Monty Python -equip format per John Cleese, Eric Idle, Michael Palin, Terry Jones, Terry Gilliam i el ja desaparegut Graham Chapman- es remunten als contestataris ambients universitaris de mitjans dels anys 70. Van debutar a la televisió britànica BBC, fet que resulta totalment paradoxal, tenint en compte que el grup artístic ha destacat sempre per encarnar la part obscura i despietada de l'humor anglès.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.