Miquel Ferrà i Martorell17/09/03 0:00
TW
0

Hi ha un famós adagi castellà que diu: «El maestro Ciruela, que sin saber leer puso una escuela», el qual, passat al mallorquí de glosador, per raons de rima, ha arribat fins a nosaltres com «Mestre Atzerola, que no sabia llegir i posà escola», un canvi o bescanvi que repugna poc des de la botànica, puix que tant el cirerer (Prunus avium) com l'atzeroler (Crataegus azarolus) pertanyen a la família de les rosàcies, és a dir, llenyoses o herbàcies però de fulles alternes i estipulades i flors pentàmeres. L'atzerola recorda la pruna, vermellenca o groguenca i refrescant.

L'adagi és una lliçó de saviesa popular que critica aquell que parla magistralment de quelcom que no entén. I així és la cosa. Abunda dins la nostra societat intel·lectual aquell que vol criticar sense criteri ni coneixements allò que no ha tocat amb les mans o que li ve gros. Pens, per exemple, amb un poeta que tot parlant d'història de l'art en particular i d'història del món, en general, em demostrà que no en tenia ni puta idea. No sabia, per exemple, en quin segle situar l'art barroc i confonia el que és romà amb el que és romànic. Però tampoc era capaç de precisar en quins anys havia acabat la guerra del Francès, quants de viatges havia fet al Nou Món Cristòfor Colom o si el Gòlgota de l'evangeli era una muntanya o un desert. I com aquestes, mil més. Jo el vaig reganyar amistosament, dient-li que als seus seixanta anys hauria d'haver estudiat una miqueta més. Em confessà aleshores no haver passat del tercer de batxiller i, per a més «inri», em manifestà que mai no havia sabut fer aquella llauna que es diu «anàlisi gramatical», és a dir, que ignorava l'espinada mestra de tota literatura. Amb tals mancances, vaig insistir que no val això de dir que un és autodidacte quan vol desfressar la seva ignorància. La resposta que vaig tenir és que ell, quan havia de menester saber quelcom que no sabia, anava directament a les enciclopèdies o a la xarxa informàtica. -Però enmig d'una reunió de sabuts, o en els col·loquis d'una conferència, no la tens l'enciclopèdia -li vaig dir. -No m'estranya, per altra banda, que en els teus llibres hi trobem tantes faltes d'estil, que no sàpigues puntuar ni precisar quan s'han de posar o no posar majúscules, cas del substantiu i l'adjectiu... Tanmateix era parlar amb la paret.

Supòs que l'adagi comentat té el seu origen en la persona de Lieven Willemsz van Coppenol (1598-1680), mestre que dirigia la famosa Escola Francesa d'Amsterdam, que patia en aquestes dates un atac de bogeria, a causa del qual i per alguns mesos, la seva institució docent visqué situacions caòtiques. Les autoritats li prohibiren d'ensenyar i tothom, als Països Baixos, parlà de la mala sort de «Meester Pruim...».