Anys més tard, es va dedicar a l'ofici de paredador. Fou en contacte amb aquestes arrels més pures i alhora més primitives i genuïnes que tingué les primeres vivències amb el món dels glosadors i la glosa. El seu gran mestre va ser el seu pare, que també nomia Miquel. La primera glosa d'Ametller recitada en públic la féu a 7 anys, en una festa camperola la diada de sant Francesc. «De llavors ençà -diu-, n'he fetes a milers, de gloses. Ni sabria dir-ne la quantitat», exclama obrint els braços en senyal d'abundància inabastable.
Ametller és el cappare, diríem, dels glosadors dels nostres dies, mestre de glosadors, fervent ambaixador de la literatura popular menorquina. Aquest divendres, encara amb l'èxit de Prada de Conflent ressonant-li a l'oïda, Ametller intervindrà en un combat amb glosadors de Mallorca, dins el programa de la Diada. Potser és la primera vegada que glosadors de totes dues illes dirimiran la seva coentor dialèctica i provaran l'acidesa dels seus versos rimats.
En Miquel Ametller, en efecte, és home de poques lletres, d'escassa escola, però és, en canvi, ric a gavadals de paraules rimades. Tot just va aprendre a llegir i escriure de la mà d'un seu germà, a la vora de qui s'asseia, de la llar estant, quan li llegia «tebeos». Nasqué el 16 de novembre de 1937, en plena guerra, fill d'un matrimoni de la pagesia que no pogué dar-li estudis de cap mena. Avui jubilat, durant els anys laborals tingué dos oficis extenuants, o gairebé: picar penya i fer paret seca. Primer va treballar perforant pous en el medi rural.
Però en les dècades centrals del desenvolupisme del segle passat, quan la transformació del model econòmic va arrasar amb tantes coses, la glosa entrà en decliu, en una fase gairebé agònica. Vet aquí que, sense cap ajut de ningú, purament per amor personal a la glosa, Ametller es decidí a prendre'n mesures. Imaginà la creació d'una escola de glosadors que actués de caliu i revifalla. Dit i fet. «Vaig pensar que ho havia de fer perquè se n'anava per avall».
Tot sol, pagant ell les despeses del seu desplaçament pels pobles de Menorca, reuní grups de joves glosadors, fins a una matrícula total de 64 alumnes. Després, amb l'arribada de Josep Portella al capdavant de la Conselleria de Cultura del Consell de Menorca (1999-2003), l'escola voluntarista i entusiasta d'Ametller ha agafat una mica de volada formal. «Les classes, a més de la funció protectora de la glosa -assegura-, serveixen perquè els nous perdin la por, i que s'animin a sortir».
Mentrestant, Ametller ja no ha deixat mai d'impartir classes de versificació improvisada, ni d'ensenyar els exercicis pràctics -els trucs íntims- per assolir soltesa en fer rimar paraules. Molts han passat per les seves aules, entre d'altres, la jove Pilar Pons, potser la primera dona menorquina que ha tingut la gosadia -salutífera gosadia!- de sortir a la palestra pública a glosar, sense haver d'avergonyir-se per irrompre dalt d'un escenari.
La darrera prova palesa és el cas de les classes pràctiques fetes, a vora d'Ametller, davant més de tres-centes persones a les aules de Prada de Conflent, àvides per escoltar-los. L'expectació va ser extraordinària. Pocs tallers del programa de la UCE, per no dir cap, han rebut una resposta tan gran.
De moment, Miquel Ametller s'ha guanyat un prestigi incontrovertible. És d'admirar que algú que es considera a si mateix un home de poques lletres, hagi de ser reconegut un salvador dels mots. Sense ell ni la seva obra, la cultura popular menorquina hagués tombat el segle dramàticament més empobrida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.