TW
0

ANTONI PLANAS.Palma.
La pintora Alícia Llabrés inaugura aquest dijous a la Galeria Astarté de Madrid la seva primera exposició individual a la capital espanyola, en la qual mostra una obra que ha recollit sota el títoLes ciutats invisibles: Memòria d'Orient.

En aquesta exposició, l'artista recull la seva passió pel paisatge urbà, per la ciutat entesa com un conjunt de moltes coses: memòries, desigs, signes d'un llenguatge» i, també, «com llocs d'intercanvi de mercaderies, de paraules, de desigs, de records», utilitzant les paraules d'Italo Calvino recollides a Las ciudades invisibles, un llibre que és present en cada una de les pinzellades d'aquesta exposició madrilenya.

Alícia Llabrés usa les ciutats per parlar de l'home «sense haver de fer retrats», un gènere que rebutja perquè «un retrat em fa estar més pendent del dibuix que de la pintura i a mi el que més m'interessa és aquesta última», diu. A més, assegura que «l'arquitectura ja diu moltes coses de la gent que habita aquestes cases, no fa falta que hi surtin les persones».

Aquest interès per la ciutat, que Alícia Llabrés retrata en petits fragments -façanes, trossos de paret velles i gastades, portes i finestres- que embolica en una atmosfera de cert misteri, d'exotisme, que ens remet a paisatges llunyans però també a les nostres pròpies arrels, va ser fruit d'un viatge al Iemen. «Allà em vaig adonar que aquella gent eren grans arquitectes malgrat utilitzar elements molt senzills i escassos».

És per això que aquestes obres expressen un sabor oriental però també són evidents en elles els signes de la cultura occidental, perquè «Orient i Occident no són tan diferents». Malgrat això, Llabrés intenta recollir «la saviesa del poble que, a Mallorca, ha estat abandonada. A l'Illa l'arquitectura ha perdut aquesta saviesa popular, que amb pocs elements, amb una gran austeritat, creava construccions de gran harmonia i equilibri».

La pintora pensa que exposar a Madrid sempre és important, «encara que després no serveixi per res». I afegeix: «Una té la sensació com si es tancàs una porta per obrir-se'n una altra». Llabrés reconeix que «és una bona oportunitat per escoltar opinions diferents sobre la meva obra. A Mallorca et sents molt protegida, perquè el cercle és molt petit i molta gent no s'atreveix a dir-te el que opina de veritat».