Gabriel Seguí és autor de la tesi doctoral sobre aquest missal.

TW
0


El vint per cent dels texts de la litúrgia que es feia a Mallorca a l'edat mitjana prové de les aportacions pròpies dels eclesiàstics catalans introduïdes amb la conquesta de Mallorca. Aquesta és una de les principals teories defensades pel pare Gabriel Seguí, que acaba de veure publicada la seva tesi doctoral sobre el missal de la catedral del 1506, un treball que li va valer el suma cum laude i que ara ha estat recollit en una edició científica de la facultat de Teologia de Catalunya.

Segons Seguí, el missal conté un 20% de texts que provenen directament dels que varen importar els capellans que varen venir a la conquesta de Mallorca amb l'expedició del rei Jaume I, el 1229. Seguí va explicar a Diari de Balears que aquest missal, del qual es conserven exemplars a l'Illa, va ser encarregat a les impremtes venecianes el 1506. «El 80% del seu contingut prové dels texts litúrgics romans, però la resta ve de materials que s'empraven a Catalunya i que després es modificaren a l'Illa».

Aquestes diferències provenen de manera essencial dels llibres d'oracions i de molts formularis, entre els quals n'hi ha alguns que possiblement són de Mallorca. Una altra de les principals importàncies que té el missal és que, «segons els especialistes en art, la seva iconografia ha influït en bona part de l'art religiós del segle XVI de Mallorca».

Seguí ha treballat amb el missal, que es conserva a la Biblioteca March, i el seu estudi ha aprofundit en la recerca de les fonts originals de cada una de les oracions que s'hi apleguen -una feina que ha suposat la consulta de més de 3.000 documents-; la comparació amb els texts catalans; la fixació en 10 del nombre d'exemplars i després la mateixa edició del missal, analitzant-ne cada un dels continguts fins al darrer detall.

Gabriel Seguí ha passat gairebé dos anys de la seva vida amb aquesta investigació. «L'interès ha estat doble, perquè jo som missioner del sagrat cor i el pare Munar ja havia fet un opuscle sobre el missal, amb la qual cosa jo ja sabia que existia; i després mossèn Pere Llabrés ja ens l'havia citat a les escoles de teologia. A més a més, som especialista en litúrgia medieval i aquest era el missal complet més antic que es conservava».

Una altra de les grans dificultats que s'ha trobat ha estat el fet que tot el text està en lletres gòtiques, de complicada lectura i en un llatí ple d'errades ortogràfiques. «El text està farcit d'errades i per això mateix la transcripció ha estat dificultosa, i difícilment s'hauria pogut fer sense l'ordinador, perquè és ple de referències creuades. Tot està en llatí, però hi ha nombroses faltes i moltes abreviatures que han complicat la tasca. Primer he hagut d'aprendre a llegir i després he pogut entendre el que hi deia».

De tota manera, i malgrat que aquesta feina ja estigui conclosa, Biel Seguí continuarà amb la seva tasca investigadora. «Ara mateix tenc pensada i planejada l'edició de tots els texts litúrgics medievals que existeixen a Mallorca».

De fet, l'investigador ja ha acabat la transcripció d'un llibre d'hores de finals del segle XIV i aviat es posarà a treballar amb un evangelari de la Cartoixa. «De fet, estic quasi convençut que em queda feina per als propers deu anys, ja que hi ha uns deu texts i se n'ha de fer la transcripció i l'estudi».