La Mare de Déu de Lluc (1233)
Els templers, propietaris del territori d'Escorca, dedicats principalment a l'exercici de les armes, no solien conrear les seves pròpies terres, puix que les donaven a cens entre diferents pobladors, conservant ells, és clar, el domini directe. El primer establiment de l'alqueria de Lluc fou favorable a Esteve de Condamira i d'aquest passà, llavors, a Bernat d'Olm i, després, a Guillem Sa Coma. Però rere aquesta situació econòmica hi ha la fonda llegenda espiritual de l'indret foraviler. Segons la llegenda, la sagrada imatge que a Lluc es venera havia estat ja honorada pels primitius cristians mallorquins, i aquests l'amagaren per alliberar-la de profanacions, quan la dominació àrab. Per tal que això fos cert, la imatge de la Mare de Déu hauria d'haver estat feta abans del segle IX i arqueològicament és impossible. Documents molt antics fan al·lusió a la miraculosa troballa però són del segle XV i coincideixen amb moltes altres històries marianes semblants arreu d'Europa. Estampes i gojos entorn de l'esmentada tradició proliferen. Pastors, llums sobrenaturals, cançons d'àngels, i una Mare de Déu fugissera, com apunta l'historiador Gaspar Munar, que s'amaga i reapareix tres vegades, fins que li fan un santuari en el punt on ella vol. En uns gojos antics, impresos a la impremta Guasp el 1814 en llegim una versió:
També a Illes Balears
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.