Les fortes pluges de maig del 1914 foren en bona part beneficioses per a l'agricultura de Mallorca però a Palma i en alguns termes municipals produïren molts danys a causa de les inundacions i les tempestes. El torrents anaven plens i també la Riera palmesana. Una d'aquelles empentes de l'aigua esbucà part del pont que en temps antics, segles XVIII i XIX, havia format part del passeig de Jesús, de manera que el setembre del 1916, abans que no tornàs a venir l'aiguada, era reconstruït segons la tradicional tècnica de pedra i morter, amb un ample ull o mig cercle que no fes topar l'obra amb el nivell d'una riada. Se li diu pont dels estudiants perquè sent de vianants, els feien servir per passar cap a la zona del Fortí i de Santa Catalina els alumnes de l'Institut Balear, l'Escola de Comerç, l'Escola de Belles Arts i l'Escola Normal de Mestres. Ja és sabut que el passeig de Jesús era un itinerari festiu per als ciutadans d'una Palma totalment encotillada i tancada de fortes muralles.
Ja en el plànol de Palma del 1852, obra de Francesc Coello i Pasqual Madoz, podem observar com era aquesta passejada dominical de gent a peu i carruatges de senyor. De fet, el passeig oficial podia començar al llarg del Born per seguir cap a la zona del mercat (carrer Unió i laça Weyler) per trobar, tot fent volta, la Rambla i al final de la Rambla la porta fortificada de Jesús. Era travessat aquest accés a les hores franques i hom podia continuar cap al nord, pel que encara és avui el «carrer de Jesús», una ruta que vorejant la Riera anava fins a la placeta de «ses Quatre Campanes», igualment conservades en el dia d'avui. Es deien les quatre campanes perquè els seients de pedra, formant tres quarts de cercle, estaven ornats amb urnes gregues, sistema de les acroteres, és a dir, coronació dels frontispicis, en aquest cas de càtedres pètries. Val explicar que deim urna, paraula llatina, a un vas de forma variable que servia als antics per guardar-hi les cendres dels morts. En girar els carruatges a la placeta panoràmica de ses Quatre Campanes es podien dirigir novament cap a la ciutat murallada o preferir l'opció de continuar per un altre camí, igualment arbrat, en angle (que seguiria els murs del que fou «Canòdrom balear» o curses de cans llebrers, per topar altre cop amb la Riera i travessar-la, això en direcció a la ronda de Ponent. En aquella època, 1828, la Riera només comptava amb tres ponts, el del baluard de Sant Pere, el de la porta de Santa Catalina o plaça de Santa Creu i el que estam comentant. Un centenar d'arbres de molta ombra, a imitació del passeig divuitè de «Las Delicias», a Madrid, feien agradables aquelles calçades.
Explicava André Grasset de Saint-Sauveur el 1801: «A la sortida de la porta de Jesús, ens trobam amb una segona avinguda de pollancres, el fullam dels quals dóna poca ombra i alegra poc la vista. Potser tengui sis-centes passes de llargària i desemboca prop del convent de Jesús. És molt freqüentat els dies de festa, el capvespre. Els senyors s'hi exhibeixen en les seves carrosses, que són de rústica construcció. Aquests feixucs artefactes, estirats per mules amb tramat de cordes, formen filera, que durant dues hores, donen voltes entorn del passeig. Un cotxe que s'hagi de dirigir als afores (no hi havia més camí que pel pont dels estudiants), o que hi retorni, s'obliga a posar-se arrenglerat, i no es pot separar dels altres si no arriba abans a l'indret on les carrosses fan la volta. Aquesta manera de passejar-se es diu roda».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.