L'escriptora anglesa Joanne Kathleen Rowling, guardonada ahir amb el premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia per ser un «vincle d'unió entre generacions», s'ha convertit en un fenomen social en haver captat la imaginació de milions de lectors amb la història d'un nin que vol ser mag.
Nascuda a Chipping Sodbury, Bristol, (Anglaterra), el 31 de juliol de 1965, J.K. Rowling és la major de dues germanes que van viure a Bristol fins als nou anys per després traslladar-se a Tutshill. Amant de la lectura, als 6 anys va escriure la seva primera història fantàstica sobre un conill.
Fou el juny de 1997 quan el primer llibre de la saga Harry Potter i la pedra filosofa va aconseguir ser publicat per l'editorial Bloomsbury i es va convertir en un èxit. Amb els diners que va guanyar, va poder deixar de treballar i va dedicar-se a escriure.
La creadora dels cinc llibres de Harry Potter, que han estat traduïts a més de 50 llengües, s'ha convertit en un fenomen sociològic sense precedents en la cultura d'avui, i així ho ha valorat el jurat del premi Príncep d'Astúries que ha vist en la creació de Rowling una transcendència social «en haver aconseguit que al·lots d'ètnies i cultures de tot el món hagin descobert la bondat de la lectura i un estímul per a la imaginació i la creativitat».
Després de llicenciar-se en Literatura francesa a la Universitat d'Exeter, al sud-oest d'Anglaterra, se'n va anar un any a París. De tornada a Londres va començar a treballar com a secretària bilingüe per a Amnistia Internacional.
En 1991 durant un viatge amb tren, una idea es va obrir pas al seu cap, encara que tardàs sis anys a materialitzar-la, la creació de Harry Potter, un al·lot orfe, aprenent de mag, obligat a viure amb els seus insuportables oncles. A partir d'aquest moment, va dedicar els següents sis anys de la seva vida a escriure Harry Potter, que va dividir en set llibres. Va dir Harry al seu protagonista perquè era un dels seus noms favorits, i el cognom Potter d'uns veïns seus.
El 1990 li va sortir una oferta de treball per fer classes d'anglès a Portugal, on va conèixer un periodista de televisió, anomenat Jorge Arantes, amb el qual es va casar i amb qui va tenir una filla. Després del seu divorci va decidir instal·lar-se a Edimburg per estar a prop de la seva germana, on va subsistir amb una ajuda de 120 euros setmanals. Asseguda al cafè Nicholson de la capital escocesa amb la seva filla com a única companyia comença a escriure, en tovallons, la història de Harry Potter i la pedra filosofa, la primera de la saga.
Quan va finalitzar la història i atesa la seva precarietat econòmica, va mecanografiar el text dues vegades i va sortir a recórrer editorials, però el seu llibre va ser rebutjat en moltes d'elles per considerar-lo extens per a al·lots.
Després va ser editat a Estats Units, on es va convertir en un best-seller. El juliol de 1998 sortia a la llum el segon tom Harry Potter i la cambra secreta, que va aconseguir desbancar de les llistes angleses escriptors com Jeffrey Archer o John Grisham.
L'èxit no va passar desapercebut per a les productores i l'octubre d'aquest any la Warner Bross va aconseguir els drets. La productora va portar al cine el primer llibre en 2001 i el segon el 2002. El 1999 es va editar Harry Potter i el presoner d'Azkaban, llibre pel qual per tercera vegada consecutiva l'autora obté el premi Smarties Book de literatura infantil i juvenil. El juliol de 2000 va sortir a la llum el quart lliurament Harry Potter i el Calze de Foc.
A l'estiu de 2000 els tres primers llibres de Rowling havien assolit els 480 milions de lliures de beneficis amb més de 35 milions de còpies venudes impreses en 35 idiomes. Avui, segons la Fundació Príncep d'Astúries, l'autora ha venut més de 200 milions d'exemplars.
El cinquè lliurament Harry Potter i l'Ordre del Fénix bat el rècord de ser el llibre més encarregat de la història, en ser demanats per internet abans de la publicació un milió d'exemplars a tot el món.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.