Mor la centenària cineasta Leni Riefenstahl

Riefenstahl, que presumia de ser la més longeva directora en actiu de la història del cine -en la qual també figura com a autora del millor film propagandístic, El triomf de la voluntat-, va morir dilluns a Starberg, la ciutat bavaresa on residia, en una casa a la vorera del llac del mateix nom.

La indòmita cineasta es «va dormir» en pau, acompanyada fins al final per Horst Kettner, l'home amb qui va compartir els darrers anys de la seva vida, unes setmanes després de celebrar el seu últim aniversari al llit, convalescent d'una operació de càncer.

Però la seva relació amb el nazisme -es va dir que fou amant de Hitler- va fer que ni tan sols en el seu 100è aniversari no hi hagués festes oficials en honor de la cineasta, que va aprendre submarinisme amb més de 70 anys. Set decennis després del rodatge d'El triomf de la voluntat, pel·lícula sobre el congrés del partit nazi a Nuremberg el 1934, l'ombra deführer ha acompanyat fins a la tomba la seva autora.

Il·lustres cineastes, com Francis Ford Coppola, van veure en Riefenstahl una documentalista genial que va convertir en obra mestra el congrés de culte a Hitler. D'altres no li van perdonar haver-se consagrat a la propaganda, potser reflex de la seva admiració per Hitler.

Nascuda a Berlín el 22 d'agost de 1902, la seva relació amb Hitler va començar després de l'estrena de la seva primera pel·lícula, La llum blava o el cim dels monstres, de 1932, premiada en el Festival de Cine de Venècia i que a més va posar eführer sobre la pista de la jove cineasta.

Riefenstahl va rebutjar sempre haver col·laborat amb els nazis i es considerava víctima d'una campanya de difamació: «El 90 per cent del que es diu sobre mi és mentida», va assegurar fa uns anys, en presentar un llibre sobre la seva vida. Leni va negar haver sabut de l'horror que amagava el règim nazi o haver contribuït conscientment als seus interessos propagandístics. Més encara: sostenia que va acceptar la feina sota coacció, perquè no podia negar-se a un encàrrec del mateix führer.

Exemple de l'abisme entre la seva perspectiva de la realitat i la d'altres contemporanis va ser un plet amb representants de la comunitat gitana, que la van acusar d'haver utilitzat com a extres presos d'aquesta ètnia confinats en camps de concentració. Riefenstahl recordava aquesta filmació amb afecte, envoltada d'uns extres -els presoners que havia demanat als nazis- amb els quals va establir llaços d'amistat. Els pocs supervivents d'aquest grup -la majoria van morir en cambres de gas després del rodatge- la van acusar de cinisme.

Sigui per ceguesa, admiració o pressió, el cas és que va filmar encara per aführer Tag der Freiheit, un documental sobre l'Exèrcit hitlerià, el 1935; Olimpíada, considerada una altra obra mestra del cine documental, sobre els «Jocs del nazisme» el 1936, i Tiefland, el 1940.

Propaganda o no, totes van ser lliçons magistrals de cine, que no va abandonar fins al final de la seva vida i el darrer exponent de les quals va ser Impressionen unter Wasser, un documental submarí estrenat el 2002, amb la seva autora gairebé centenària bussejant entre esculls.

El ministre de la propaganda nazi, Josep Goebbels, la va condecorar pels seus mèrits, però amb la desnazificació després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van arribar les dificultats: va ser processada com a còmplice del règim i va quedar estigmatitzada.

Leni Riefenstahl va cercar exilis insòlits. Primer, en l'estilitzada bellesa dels nubes, la tribu sudanesa amb la qual va conviure durant anys, el 1973, i va convertir en portentós llibre fotogràfic. Després, en el món submarí, després d'iniciar-se com a bussejadora als 72 anys.

La també actriu i directora dels Estats Units Jodie Foster es va proposar portar tot aquell material vital al cine, però a Riefenstahl no li va agradar el projecte. «Que deixin la pel·lícula per quan sigui morta», va respondre la centenària.