La rehabilitació del retaule corre a càrrec del Ministeri de Cultura, que va convocar un concurs públic per a l'elecció de l'empresa restauradora. Serà un treball laboriós que durarà diversos mesos.
Tots els estudis que s'han fet i es continuaran fent entorn de la peça mentre es va restaurant: històrics, estilístics, anàlisi de materials, mesuratges, fotogràfics, de decoració, entre altres, donaran lloc a una publicació, segons va assegurar ahir Pere Joan Llabrés, delegat diocesà de Patrimoni.
Soraya García, responsable de l'obra, explicava ahir que el retaule «té molta brutícia incrustada, humitat, atac de corc i restes de restauracions anteriors», en les quals, per exemple, es varen envernissar algunes de les talles. Al retaule, que s'il·luminava amb espelmes molt primes, han quedat les empremtes dels enganxalls dels canelobres.
Aquesta peça es pot considerar el retaule més important de Mallorca del XVII i, segons Carbonell, assessor històric de l'equip restaurador, «ja era famós entre els seus contemporanis i model per als escultors mallorquins». Jaume Blanquer i els membres del seu taller -«dels quals per sort coneixem tots els noms»-, hi varen treballar del 1626 al 1655.
Soraya García va explicar que el retaule va ser fet al taller i muntat aquí i es va construir a base de fusta daurada, policromada i estofada». La restauració original permetrà contemplar en tota la seva riquesa la policromia original i la bellesa de les talles.
Una família de comerciants mallorquins «riquíssims», segons va explicar Carbonell, va pagar la construcció d'aquesta joia de la retablística illenca. Els Anglès mantenien relacions comercials amb Itàlia. De fet, una de les figures de l'obra és una imatge de Santa Nimfa, originària de Palerm. També destaquen en diverses zones les imatges de Sant Bernat i de Sant Pere, entre elles al front de l'altar, de guix, pintat per un monjo cartoix amb una tècnica semblant a l'estuc venecià, i a l'escut de la família que decora la volta en el punt que es denomina la clau. Allà també hi ha un escut de Palma. A la part superior, on ahir treballaven les restauradores, la decoració es compon de figures de gran mida que representen les virtuts teologals.
La bastida col·locada per a la restauració mesura vuit metres, el que dóna una idea de l'envergadura física del conjunt de la peça. El carrer central està decorat de baix a dalt amb relleus que representen el judici de Jesucrist, l'Última Cena, la presentació de Jesús al temple i Sant Antoni Abat. Com recull Marià Carbonell en el llibre La Seu de Mallorca (Edi. Olañeta), ja el 1632 el cronista Dameto explicava que s'estava construint un retaule «grandiós» que «costarà més de deu mil escuts».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.