El realitzador mallorquí Julio Robledo, ahir al passeig marítim de Palma.

TW
0

TONI LIMONGI. Palma.
Al realitzador palmesà Julio Robledo no deixa de sonar-li el telèfon mòbil. Acaba d'arribar del seixantè Festival de Cine de Venècia, on ha guanyat el guardó al millor curtmetratge europeu amb el seu film d'animació The Trumouse show.

-Vaig ser a Venècia quatre dies. El meu curt havia estat preseleccionat. Dos dies abans de donar el palmarès, em van avisar que havia guanyat. El gener del 2003 ja havia acabat el curt. A partir de gener vaig començar a moure'l. Em van comunicar que havia quedat finalista fa tres setmanes. -És un ratolí que viu enganyat, igual que el protagonista de The Truman show, un personatge que viu una rutina, s'aixeca, fa feina, s'enamora... fins que un dia descobreix que tot és un muntatge, que ell és un actor d'un programa. El meu ratolí viu com Truman. Cada dia diu el mateix, veu una ratolineta de la qual s'enamora, etc. Però un dia s'adona que la ratolineta és un fons pintat que gira. Llavors descobreix que està dins una roda d'hàmster. Però el ratolí és un cínic i assumeix la condició d'actor.
-Quan i com us assabentàreu que us donaven el premi?

-D'on ve el nom «The Trumouse show»?
-De la coneguda pel·lícula protagonitzada per Jim Carrey The Truman show. Aquí s'ha canviat l'«an» per «mouse» (ratolí).

-Llavors el vostre protagonista és un rosegador...

-És el vostre curt una metàfora?
-Clar. Una metàfora de com funciona la vida.

-Què preval més en la vostra obra, la forma o el concepte?
-El concepte. L'important és el missatge. Avui en dia es fa molta animació per a infants, animació per entretenir. Jo cerc que l'animació giri entorn d'una idea.

-Com va sorgir el projecte?
-Sempre m'havia interessat el dibuix, la il·lustració i el còmic. Volia ampliar horitzons i em vaig ficar al màster de 3D de la UIB. Sobre un guió meu vaig desenvolupar la idea i l'animació, que va produir el departament d'infografia de la UIB. Tanmateix, per presentar el curt a Venècia -i a altres festivals- vaig haver de treballar més. El primer pas era posar-me en contacte amb els diferents festivals i el segon, «inflar» el curt digital a 35 mm. Aquest és un procés costós que he hagut de pagar de la meva butxaca.

-No va haver-hi subvencions?
-No, per ara. Però estic esperant que alguna institució o departament em pagui l'«inflat». Esperem que hi hagi sort. Crec que haurien de donar-se a l'Illa més ajuts als nous cineastes, per estimular la creativitat. Així es farien més coses. Després de guanyar a Venècia esper continuar fent més curts i pel·lícules.

-Quin és el vostre proper projecte?
-Tenc un guió per a un llarg, amb personatges de carn i os.

-Què us han donat com a premi a Venècia?
-El premi és de 2.000 euros i, a més, una acreditació de la UIP (United International Pictures) que em permetrà concursar a Berlín.