La professora María José López va destacar ahir el gran semblant físic entre les escultures de la llegendària reina Nefertiti amb la mòmia que recentment se li atribueix, sobretot en els seus trets facials i el seu coll allargat, però advertí que «és un personatge històric que se'ns escapa» per l'absència de dades.
López, professora de la Universitat Autònoma de Madrid i directora d'un curs d'estiu sobre el Valle de los Reyes que va començar ahir, explicà que aquesta mòmia va ser trobada per Víctor Loret a finals del segle XIX a la tomba d'Amenhotep II, a la Vall dels Reis, amb dues més, però que cap no corresponia a l'enterrament real. Recentment, ha estat atribuïda a Nefertiti per part de la investigadora britànica Joann Fletcher i el seu equip, que realitza «un treball interessant», però la seva teoria ha estat refusada pels experts egipcis.
En tractar-se d'un descobriment antic, «ningú no havia caigut en el parescut de la mòmia» i la reina -esposa del faraó monoteista Akenató- sobretot pels «seus trets facials i el coll molt allargat, que recorden bastant les imatges en escultura que tenim d'ella», explicà aquesta experta.
Nefertiti «és un personatge històric que se'ns escapa, perquè aquest periode d'Egipte va ser molt conflictiu -per mor del canvi de culte conegut com l'heretgia d'Ató i propiciat pel faraó- i es va intentar no deixar gaire dades, és més es tractaren d'anul·lar», puntualitzà.
«No sabem res de la seva tomba, ni del seu aixovar funerari», va comentar aquesta investigadora, que malgrat tot estima que va poder ocórrer que personatges d'aquest periode, precisament per haver estat conflictiu, estiguin enterrats «molt amagats per no ser profanades».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.