Miquel Ferrà i Martorell05/09/03 0:00
TW
0

Tal dia com avui mor, en accident automobilístic quan conduïa el seu Porsche per la cerretera de Clappboard, prop de Westport, Connecticut, el gran guionista i dibuixant nord-americà Alexander Gillespie Raymond (La Rochelle, Nova York, 1909), més conegut com Alex Raymond. Era fill d'un enginyer civil i primogènit d'una família de set germans. Tenia només vuit anys quan ja demostrava una extraordinària capacitat per al dibuix. Als dotze anys morí son pare i ell no tingué més remei que deixar els estudis i començar a fer feina. Treballà com agent de Borsa per a una companyia de Wall Street i no destacà de forma particular en aquesta professió, que abandonà quan hi hagué aquell famós «crack» del 1929. Decidit aleshores a retrobar la seva vocació artística, es va inscriure a l'escola de Grand Central, a Nova York, on perfeccionà la seva tècnica del dibuix. Un amic seu, veí de ca seva, el «cartoonist» Russ Westover li oferí feina com ajudant i tot impressionat per les admirables qualitats del deixeble, aconseguí que la King Features Syndicate el contractàs. A partir de llavors, els èxits el seguiren. Dibuixà les historietes de Jungle Jim i Secret Agent X-9, però la seva producció pròpia, amb guió i dibuix, seria «Flash Gordon», una serie de ciència-ficció que ja era portada a la pantalla cinematogràfica en els anys 30. El 1949 rebia el premi Reuben, que és com l'Oscar dels còmics i que cada any concedeix la National Cartoonists Society als Estats Units. Però a més dels còmics i el cinema, el seu personatge, Flash Gordon, de fama universal ja abans de la Segona Guerra Mundial, entrava també en la literatura de quiosc a través dels «pulp books», que en els anys 40 gaudien d'una massiva acceptació popular. «Flash Gordon in the cavens of Mongo» és un exemple de la fantasia interplanetària:

«L'aparell de Flash Gordon havia navegat durant setanta-dues hores, solcant la grandesa de l'espai sense límits. Flash, amb els ulls vidriosos, el cor gelat en el seu pit, estava assegut al davant de la finestrella de la cabina de control, observant la processó apacible i immensa dels estels. A la fi, un gran planeta anel·lat, amb la superfície coberta amb faixes nuvolades i amb un gegantí punt negre en l'equador -com l'ull d'un ésser furiós- es presentà a la seva vista. Júpiter, el més gran de tots els planetes, amb el seu minúscul sistema solar, estava a pocs milions de milles de distància. Flash contemplava el rei dels planetes -tan poderós que la seva gravitació desvia el sol en un arc de milions de milles- amb ulls opacs i desinteressats. Efectivament, Flash no ignorava que Júpiter era un planeta fluïd, encara calent, on la vida no podia existir. De sobte, aparegué a la finestra de quarcita de la cabina de control la seductora i argentada Tità, destacant-se contra el fons de llunyans estels. Potser existiria vida en una de les grans llunes de Júpiter?».
Ciència ficció dels 30 i els 40.