Rubianes: «Aznar em recorda els meus professors falangistes»

TW
0

NORMA ROTGER.Palma.
«Aznar és una hiena conill que em recorda els meus professors falangistes, i de Rajoy només puc dir que esper que no sigui com aquell altre gallec que vàrem suportar durant quaranta anys». Així de rotund es va mostrar ahir l'actor Pepe Rubianes, que és a Mallorca per fer una minigira amb el seu espectacle Rubianes solamente.

Ahir a la nit va ser a l'Auditori Sa Màniga de Cala Millor. Avui -i fins dia 6- actuarà a l'Auditòrium de Palma i els dies 7 i 8 serà al d'Alcúdia, sempre a les 22 hores. Al matí, l'humorista va presentar les novetats del seu xou, que ja du set temporades en cartell a Barcelona i que ja ha duit a les Illes en diverses ocasions: «Els meus monòlegs són com una columna vertebral a la qual vaig canviant algunes costelles», digué. També va explicar que les novetats que va afegint les treu «de les notícies que ofereixen els mitjans de comunicació».

José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero, la guerra a l'Iraq, el conflicte d'Israel i Palestina i ara també el nomenament de Mariano Rajoy com a líder del Partit Popular són alguns dels temes que toca en el seu espectacle, sempre de manera sarcàstica i sense amagar les seves opinions personals.

Els polítics locals tampoc no se salven de sortir malparats: «Jaume Matas és un incapaç mental que no sap ni lligar dues frases seguides. Va ser vergonyosa la manera en què es va comportar quan es va enfonsar ePrestige i ell, com a ministre de Medi Ambient, tan sols va anar a fer-se la foto». Rubianes aprofita qualsevol cosa que no li agrada per parlar-ne en els seus monòlegs i assegurà que continuarà endavant amb la seva «tasca de denúncia» fins «el dia que mori», perquè «el teatre ha de ser plataforma d'allò social».

Rubianes volgué deixar clar que «la guerra, el mal que se li està fent a la Natura i tantes altres coses» li fan «molt de mal», però que, com a home d'espectacle que és, en treu «partit». L'humorista assegurà que no sap quin és el secret del seu èxit: «Potser és que tot el que explic és veritat, escènica, però al cap i a la fi veritat, i això ho agraeix la gent que m'escolta». Digué que, amb els seus 25 anys d'experiència, ja sap «com reaccionarà el públic només de veure'l entrar a la sala», tot i que de vegades s'endú «alguna sorpresa».

Va explicar que hi ha gent que està acostumada a veure'l per la televisió i que després, quan el sent parlar al teatre, «s'espanta» del que diu: «No tenen en compte que als mitjans de comunicació hi ha censura i que no em puc expressar amb la mateixa duresa i sinceritat com ho faig damunt un escenari».