Tal dia com avui moria Albert Schweitzer a l'hospital que ell mateix havia edificat a Lambaréné, Gabó, Àfrica. Comptava noranta anys d'edat, i havia seguit treballant fins al moment de la seva mort. Podríem dir que morí de vellesa i esgotament. En els darrers temps ja li feia mal tot el cos de pur cansament, i també l'ànima, per manca d'assossec. Sempre demanava temps i més temps per a pensar i fer front a noves realitats. Les feines, dins aquell alt nivell d'exigència, no se li acabaven mai. Però els seus sentiments, constructius, podrien resultar tan útils als seus seguidors com els seus hospitals, els seus magatzems de medecines i el seu títol de metge tropical. Per això es poden considerar part del seu testament aquestes paraules:
Què més se li podia demanar?
«Per a tot home, qualsevol que sia, i en qualsevol situació que es trobi, l'ètica del respecte religiós a la vida li causarà els següents efectes: l'obligarà a interessar-se per tots els destins humans; pels d'aquelles vides, les quals òrbites giren dins del radi de la seva pròpia, i a donar-se, com a home, a l'home que té necessitat d'ell. No permetrà al savi que visqui exclusivament per a la seva ciència, encara en el cas que amb ella realitzi una tasca útil. No permetrà a l'artista que visqui exclusivament per al seu art, encara que pugui deixar un llegat molt valuós a molts éssers humans. El respecte religiós a la vida no permetrà creure l'enfeinat home de negocis que, dins el camp de les seves activitats professionals, ha complit tot el que se li exigia. El respecte religiós a la vida exigeix a tots que entreguin a altres éssers humans una part de la seva vida».
Ja sabem que l'home és egoista i que aquesta lletra, ben pocs, poquíssims, estan disposats a posar-la en pràctica. Entusiasmat pel paisatge africà, exòtic i volgut, deia el doctor: «Aigua i selva primitiva! Fantàstiques estampes de paisatges antidiluvians, que havíem vist en alguna part, i que es fan de sobte reals i vives. Ningú sabria dir on acaba el riu i on comença la terra. Una enorme xarxa d'arrels s'estén fins a desaparèixer sota l'aigua. Bosquetons de palmeres, entremesclats amb arbres de la selva, aixequen vers el cel branques verdoses i fulles gegants; amples rodals de papirs, més alts que un home, amb les seves grans fulles flabelades...».
Respecte religiós a la vida. Aquesta era la fórmula que condensava tota la filosofia del metge més gran que ha tingut Àfrica, un dels homes més importants del segle XX, professor eminent, doctor en Teologia, músic i concertista de fama mundial, i Alsacià, amb tot el que esser d'una regió fronterera, disputada per França i Alemanya, significa. La cultura, l'èxit, la glòria... Són finalitats en si mateixes? Voleu dir que no es tracten de dons divins pels quals s'ha de pagar? I aquest pagament no és altre que sacrificar-se en ajut dels altres. Quan li concediren el Nobel destinà els doblers a ampliar les instal·lacions hospitalàries...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.