MARIANA DÍAZ. Palma.
El subsòl de Palma, poc excavat encara segons els experts, torna a sorprendre'ns. En aquesta ocasió el forat cap al passat ha estat obert al barri de sa Calatrava. En el que fou un espai extramurs, que en els mapes antics apareix com zona d'horts, han sortit a la llum restes de la muralla medieval després d'una tela renaixentista i una sèrie d'enterraments sobre els quals les arqueòlogues encarregades de l'excavació encara no volen pronunciar-se.
Tres esquelets, dos d'adults i un d'al·lot, han convertit el preceptiu control arqueològic per a cada obra del centre antic -aquí es construirà un edifici de quatre plantes-, en una excavació en tota regla que, almenys, durarà dos o tres mesos sota la supervisió de l'arqueòloga Francisca Torres. Amb ella treballen Maria Llinàs, directora de la llarga excavació del carrer Constitució, i Toni Micoll.
«Que les muralles estaven allà se sabia», varen assenyalar Torres i Joan Morey, arquitecte de l'obra, «la sorpresa han estat els enterraments». De moment, només se n'han descobert tres, però queda molt de solar per excavar. «Encara no podem datar-los perquè al seu voltant ha sortit poc material, amb prou feines restes regirades, petites, de ceràmica medieval islàmica i sobretot cristiana», diuen. Per conèixer-ne més dades s'haurà d'esperar que acabi l'excavació. El que les arqueòlogues poden assegurar és que «no són esquelets de la Guerra Civil» i, almenys, es remunten a alguns segles enrere, el XV o el XVI.
Els esquelets d'aquests individus, dels qui se'n desconeix el sexe, estaven col·locats en filera, un darrere d'un altre, i un d'ells va aparèixer amb els braços en paral·lel doblegats sobre el pit. «Potser varen morir a causa de la pesta, o d'una epidèmia, i varen ser enterrats a l'exterior de la casa perquè era zona d'horts», apunta l'arquitecte, «però tot són hipòtesis». Com a curiositat, comenta que l'arrel d'una palmera va créixer dins un dels cranis, ocupant-lo per complet.
Més recents són les restes d'un forn amb cendra a l'exterior. «Degué ser utilitzat per fer lleixiu, que es fabricava amb cendra i greix, perquè per aquí hi havia assaonadors de pells», al segle XIX.
L'arquitecte explica que «les muralles es conservaran i s'integraran en el projecte, una cosa que ja estava prevista a la llicència d'obres». Torres també assegura que la muralla es conservarà. L'obra i l'excavació estan controlades pel departament de Patrimoni del CIM, el nou director general del qual, Joan Josep Mas, va visitar ahir la zona amb un arqueòleg i un inspector. Va ser una estrena en el càrrec sobre el terreny.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.