La traducció del català al polonès ha estat a càrrec del catalanista polonès Dominik Tomazzewski, que ha duit a terme la feina sobre el llibre de manera directa, sense haver de passar per altres llengües. Ara com ara els lectors polonesos poden gaudir encara de poques obres traduïdes del català, en concret de La plaça del Diamant, una obra de Xavier Benguerel del 1982, i una del dramaturg Sergi Belbel del 2001.
L'obra narrativa de Bonet, que és a la vegada un dels poetes més importants de la nostra literatura en català, inclou altres novel·les com Mister Evasió, Haceldama, Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria, i Judes i la primavera.
El Mar ha estat publicada per l'editorial Rebis en la seva col·lecció Salamandra amb el títol de Morze. En aquesta mateixa col·lecció de narrativa universal del segle XX hi han publicat, entre molts d'altres autors, escriptors com Carlos Fuentes, Annie Proulx, Mario Vargas Llosa, Salman Rushdie, Elia Kazan, David Lodge, Carol Oaetes Joyce o darrerament Javier Marías i Antonio Muñoz Molina.
Malgrat aquesta escassesa de traduccions, la presència de la literatura mallorquina és palesa en el polonès. En el 2002 es varen traduir a aquesta llengua dues obres de Ramon Llull, en concret eLlibre d'Amic e Amat i eLlibre de les Meravelles.
Amb aquesta traducció al polonès ja són sis les versions en altres llengües de què ha estat objecte aquesta novel·la de Blai Bonet dins de la campanya de traduccions de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern balear assumida per l'Institut Ramon Llull: en francès (La Mer, editada per Fédérop); hongarès (A tenger, Edicions Palimpszeszt de Budapest); italià (Il Mare, Mauro Baroni editore); rus (Mope) i romanès (Marea, editorial Meronia).
El major èxit d'aquestes traduccions ha estat l'obtingut per la versió francesa, ja que en el 2002 el llibre va quedar finalista del Prix Meditérranée del 2002, guardó que enguany ha recaigut en la versió francesa de L'emperador o l'ull del vent de Baltasar Porcel.
La novel·la El Mar va guanyar el premi Joanot Martorell de l'any 1956 i ha estat motiu d'adaptació cinematogràfica per part d'Agustí Villaronga. Aquesta adaptació ha ajudat de manera notable que l'obra sigui coneguda arreu d'Europa i ha estimulat els interessos de molts d'editors, explicaren fonts de l'Institut Ramon Llull.
Aquestes obres assumeixen les tècniques contemporànies més avançades i incorporen una temàtica vital i una inequívoca actitud cívica. Ha estat un dels pocs autors moderns illencs que ha tocat temes religiosos tractats d'una manera innovadora per la simbiosi de religiositat i sensualisme, amb influència de la novel·la catòlica europea de mitjan segle XX.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.