Mor als 101 anys Ramón Serrano Súñer

Serrano va néixer a Cartagena el 12 de desembre de 1901. Llicenciat en Dret amb premi extraordinari per la Universitat de Madrid el 1923, ingressa per oposició al cos d'advocats de l'Estat l'any següent. Més tard amplià estudis en centres jurídics de Roma i Bolonya. Va ser dirigent de les Joventuts d'Acció Popular (JAP) i durant la República va ser membre del Bloc Nacional i amic de José Antonio Primo de Rivera i de José María Gil Robles, el líder de la CEDA.

El 1933 va ser elegit diputat per Saragossa i en les eleccions turbulentes de febrer de 1936. Va ser en aquesta ciutat on va conèixer Francisco Franco, llavors director de l'Acadèmia General Militar, i a qui després va ser la seva dona, Zita Polo, cunyada del militar.

L'esclat de la Guerra Civil l'agafà a Madrid i les autoritats republicanes l'empresonaren sense procés a la Model, el juliol de 1936. Tanmateix, aconseguirà evadir-se i fugir a la «zona nacional» el març de 1937, on es posà en contacte amb Franco.

El 31 de gener de 1938, en plena guerra, Franco el nomena ministre de l'Interior del seu primer gabinet. Instaurà la censura i promogué eFuero de los Españoles. Va ser un dels promotors de la unificació dels falangistes, requetés i «jonsistas», que donà pas al Movimiento Nacional.

Un any més tard, el 1940, va ser nomenat ministre d'Afers Estrangers, entre altres raons, per la seva germanofília. Durant aquest temps es va entrevistar amb Mussolini i Hitler, i acompanyà el general Franco a la trobada que mantingué amb el líder nazi a Hendaia i amb e duce, a Bordigera. Alguns historiadors coincideixen a assenyalar que va ser partidari de l'entrada d'Espanya en la Segona Guerra Mundial al costat d'Alemanya.

El 3 de setembre de 1942, Franco el va destituir per incidents entre falangistes i carlistes al santuari de Begoña, a la sortida del ministre de l'Exèrcit, general Varela, afí als requetens. En el seu cessament també va comptar el gran poder que acumulava el titular d'Exteriors, el que projectava algunes ombres sobre Franco. Apartat de la primera línia política, s'anà allunyant paulatinament del general i s'apropà a Juan de Borbón, encara que sense prendre un paper actiu en la restauració de la monarquia.

Abans de morir el general, va arribar a proposar la solució monàrquica com a substituta del règim. Aleshores reprengué la seva carrera d'advocat i, preocupat per la situació orgànica del país, el 1945 va escriure una famosa carta a Franco comminant-lo a fer certes reformes en el sistema de govern. Entre altres consideracions, li va proposar la incorporació al Gabinet d'algunes personalitats, com Ortega y Gasset, Marañón o Cambó. Franco, tanmateix, va rebutjar qualsevol possibilitat de canvi.

Fora ja de la política, des del 1950 repartí la seva carrera professional entre el Dret, els seus interessos empresarials, principalment a Radio Intercontinental, i la seva presència als consells de diferents societats, com FOCSA, on fins i tot va arribar a ser-ne el president entre 1974 i 1979.

El seu ideari polític va continuar lligat als postulats conservadors. Amb els anys es va anar augmentant en ell un interès per la vida acadèmica i intel·lectual. Va ser nomenat director de l'Institut Hispànic i es va endinsar al camp de l'assaig.

Entre altres, va publicar "«A'abans-d'ahir a avui», les seves «Memòries» (1977) i el cèlebre llibre «D'Hendaya a Gibraltar» (1947), on conta el seu pas per Exteriors. President de la Fundació José i Fernando Súñer, per la seva condició d'articulista de premsa també va ser Premi Mariano de Caviá del diari ABC, entre altres reconeixements.