Victor Hugo i l'art de ser avi (1877)

Miquel Ferrà i Martorell02/09/03 0:00

Es publica el recull de poemes «L'art d'être grand-père», on el seu autor, Victor Hugo, reuneix totes les composicions que parlen de l'orgull del vell al davant dels seus dos néts, Georges i Jeanne, els infants del seu fill Charles que, casat el 1865 a Brussel·les, moria el març del 1871, és a dir, sis anys abans del que comentam. Victor Hugo, després de la mort del seu altre fill, François Victor, desembre del 1873, no tenia més família que aquells dos infants. Va escriure Georges et Jeanne el mes d'agost de 1870, quan el poeta conegué les criatures, que la senyora Charles Hugo li dugué a l'illa de Guernesey, el seu exili per motius polítics. El primer poema, inspirat en la Llegenda dels segles o Idil·li del vel, on L'enfant apporte un peu de ceciel dont il sort..., és a dir, un fragment de la visió angèlica i també la sensibilitat del poeta al davant de la innocència i misteri de les criatures, reflex del cel, que actua sobre la simplicitat familiar del «bonhomme rêveur...».

«A mi, un infant petit, em causa ximpleria/ Dos en tinc, Jordi i Joana, i en prenc un per guia/ i per llumener l'altra, i haig de córrer als seus planys/ Puix que Joana té deu mesos i Jordi dos anys/ Llurs esforços per fer-se notar són de savi/ Tremolen llurs paraules en les que creu l'avi/ Hi veig un fragment de cel que fuig i es va apagant/ I jo que sóc la tarda, també l'hora foscant/ Doncs ja mon destí pàl·lid i fred es decolora/ Com amb gran tendresa diré que són l'aurora./ I com llur obscur diàleg em va obrint horitzons! I com s'entenen entre d'ells i es donen llur raons!/

Pensau com tot això mos pensaments desperta/ Desitjos, projectes, tota una vida oberta/ Coses tendres, assenyades, farcides de lluentor/ Això és el que sóc, un bon home somniador...».

I explica Hugo que al davant dels seus néts no sent temor, ni els mals que l'amenacen. Els nens, diu, són el nostre millor suport, els mir, els escolt, i el meu cor, en la seva presència, és ple de pau. Vull acceptar de bon grat els consells de la innocència.

Tota la meva vida ha estat com una fuita i ara, mai com ara, havia conegut aquesta dolçor, aquesta calma espiritual. Contemplar la puresa d'aquests éssers em fa oblidar la negror d'altres temps i em recorda el punt del dia que surt dels bressols i dels nius».

El poeta ens confessa sentir gran goig vetllant el somni dels menuts i es demana què és el que puguin somniar mentre dormen...

Potser, diu, Jordi somnia pastissos i joquines noves i també el ca, el gall, el moix... I Joana pensa en els àngels... En resum: un avi a qui li cauen les baves...